"En menys de vint anys, la Universitat Pompeu Fabra ha aconseguit col·locar-se entre les primeres universitats de l'Estat, fent-se un nom a Espanya i a l'estranger". Aquestes són les paraules amb què l'informe d'avaluació institucional de la European University Association ( EUA) fa balanç de la trajectòria de la UPF. L'estudi -encarregat a aquesta entitat, amb més de deu anys d'experiència en la matèria i prop de 200 avaluacions a les seves espatlles- destaca el perfil "singular" de la Universitat ja que, malgrat ser una institució jove, ja ha consolidat l'objectiu pel qual va ser concebuda: "crear una docència d'alta qualitat en un ventall de disciplines ben determinades".

En aquest sentit, l'informe destaca els esforços realitzats per millorar la qualitat docent i el suport als estudiants tot aprofitant la implementació del nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Continuant en l'àmbit acadèmic, el document també assenyala l'impuls que han experimentat els programes de docència i recerca, ja fos mitjançant la implementació de novedoses estratègies com la política multilingüe o amb la creació d'instal·lacions d'avantguarda amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o el nou Campus de la Comunicació. En darrer lloc, el comitè avaluador també elogia l'eficiència i infraestructura dels serveis de suport de la Universitat, com ara les biblioteques, els recursos d'aprenentatge, o els laboratoris; així com també els sistemes de planificació i avaluació o la recent creació d'una unitat dedicada, especialment, a la innovació i als parcs de recerca.

A més, entre els punts forts de la Universitat, l'informe també destaca el reconeixement internacional i la reputació dels estudis de la Universitat; la ràpida expansió de l'oferta de postgraus de l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) i, en particular, de l'èxit de les campanyes realitzades a l'Amèrica Llatina; la identitat singular d'una institució que té clars els seus trets competitius (forta cultura de qualitat, esperit innovador i elevat grau d'internacionalització); l'alt grau d'atenció a la qualitat docent (acreditada per la capacitat d'atraure estudiants talentosos, la vocació internacional de molts cicles i l'elevat grau d'inserció laboral dels llicenciats); la valoració dels exalumnes; la visió preeminentment europea del centre; la capacitat investigadora i la implicació del professorat permanent (el 80% d'aquest gaudeix de beques de recerca); la capacitat d'obtenir finançament en recerca (és la tercera universitat espanyola que més recursos ha obtingut en les convocatòries competitives del VII Programa Marc de la UE); i un programa d'assignatures molt focalitzat, amb un clar predomini de les humanitats, i les ciències socials i econòmiques.

D'altra banda, el document també identifica els punts febles de la Universitat que, en termes generals, procedeixen d'una legislació excessivament prescriptiva quant a governança i gestió universitària. Respecte el primer punt, el comitè titlla les lleis espanyoles i catalanes de "constrenyir la governança universitària". En aquest sentit, considera que caldria atorgar més llibertat a les universitats tant a l'hora de dissenyar models de futur com a l'hora de constituir els òrgans clau de presa de decisions, com la funció i composició del Claustre Universitari o del Consell de Govern. Més concretament, el comitè aconsella simplificar el sistema de presa de decisions, amb menys òrgans i menys representants, per augmentar-ne l'eficàcia i agilitat. D'aquesta manera, també augmentaria la flexibilitat econòmica de la UPF i l'equipararia amb la que disposen altres universitats internacionals més competitives.

En relació al finançament universitari, l'informe assenyala que mentre els fons destinats a les universitats en general han augmentat en un 10%, en el cas de la UPF ho han fet únicament en un 7%, per compensar la inversió feta per la seva creació. Això ha conduït la Universitat a dependre de tercers per obtenir fons competitius i augmentar els seus ingressos, duent a terme una estratègia d'apropament envers ens públicoprivats i socis del sector empresarial. Si bé l'informe no censura aquesta pràctica, duta a terme a la major part de les universitats nord-americanes, el comitè sí que anima el Govern de Generalitat a establir criteris de finançament que no només mantinguin sinó que potenciïn el nivell de qualitat assolit per la UPF.

Les avaluacions institucionals de l'EUA analitzen els mecanismes i processos de gestió estratègica de les universitats per potenciar-ne la qualitat. Per fer-ho, parteixen d'un informe d'autoavaluació que detalla els objectius i plans d'aquestes en diverses àrees (missió i visió, estratègia, governança, docència, recerca, serveis de suport i qualitat i finançament). Posteriorment, i a partir de dues visites externes que inclouen entrevistes a la comunitat universitària i visites a les instal·lacions, el comitè avalua si les vies aplicades per la Universitat per assolir aquestes fites són les més adequades. En el cas de la UPF, el comitè, conformat per membres estretament vinculats al món universitari, va estar presidit pels professors Virgilio Soares, exrector de la Universitat de Lisboa (Portugal); amb la doctora Sybille Reichert, directora de l'entitat Reichert Consulting per als afers d'educació superior a Europa (Suïssa), com a relatora; i els professors Páll Skúlason, exrector de la Universitat d'Islàndia, i Malcolm Cook, exvicerector de la Universitat d'Exeter (Regne Unit).

Informe final EUA (versió en català, document pdf)

Final Report EUA (versió en anglès, document pdf)