L'estudi de dret comparat publicat al número 3/2014 de la revista IUSLabor conclou que, en la majoria de països analitzats, la modificació unilateral de les condicions de treball per part de l'empresa, tot i que existent, és clarament inferior a la que permet la regulació espanyola. Aquesta diferència es deu, principalment, al model de "superflexibilitat" introduït arrel de la reforma laboral del 2012 a l'estat espanyol.

L'anàlisi del Comparative Labour Law Dossier, elaborat per experts internacionals, exposa que en la majoria d'estats europeus no és possible que l'empresari modifiqui de manera unilateral les condicions de treball essencials. D'aquesta manera, per exemple, a Bèlgica es prohibeix la modificació unilateral dels contractes, admetent-se únicament en relació a condicions de treball no incloses en el contracte; a França, la modificació de condicions essencials del contracte de treball -funcions, lloc de prestació de serveis, jornada i salari- requereix necessàriament el consentiment del treballador; a Alemanya s'admet únicament quan aquesta constitueix una mesura alternativa a l'acomiadament; al Regne Unit, davant l'existència de clàusules contractuals expresses que així ho permetin; i, finalment, a Itàlia, encara que la regulació de la mobilitat funcional i geogràfica és relativament similar a l'espanyola, no està en cap cas permesa la modificació substancial de condicions de treball.

Així doncs, és possible afirmar, segons Manuel Luque i Anna Ginés, professors del Departament de Dret de la UPF i coordinadors de l'estudi, que la regulació espanyola en matèria de modificació de condicions de treball -especialment la modificació substancial de condicions de treball (article 41 ET) i la inaplicació del conveni col·lectiu (article 82.3 ET)- dista clarament de la regulació de països del seu entorn i és la que reconeix major flexibilitat empresarial per la modificació de condicions de treball.

IUSLabor és una revista electrònica sobre Dret del Treball i de la Seguretat Social dirigida a investigadors, professionals del dret i estudiants avançats. Busca convertir-se en un espai de referència per reflexionar sobre aquests àmbits a nivell nacional i internacional i esdevenir un instrument per a la comprensió i el debate de les conseqüències que en el Dret del Treball i en les relacions laborals tene els processos de globalització i revolució tecnològica de les empreses.