Vés enrere La normativa espanyola sobre acomiadament per causes empresarials difereix clarament de la d'altres països de l'entorn

La normativa espanyola sobre acomiadament per causes empresarials difereix clarament de la d'altres països de l'entorn

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi compartiu que presenta el nou número de la revista electrònica IUSLabor, dirigida per Manuel Luque i Anna Ginès, professors del Departament de Dret de la UPF.
23.07.2014

 

Capçalera de la revista Recentment s'ha publicat el número 2/2012 de la revista electrònica IUSLabor, editada per Manuel Luque i Anna Ginès, professors de l'àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social del Departament de Dret de la UPF, i que compta amb un un comitè científic integrat per acadèmics i professionals de reconegut prestigi internacional.

Un dels continguts més destacats que inclou és el Comparative Labor Law Dossier, una secció fixa de la publicació que en aquest número es dedica als acomiadaments per causes empresarials, en el qual analitza la normativa d'aquesta matèria en països com Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, el Regne Unit, Xile, Mèxic, Uruguai, Canadà i els Estats Units.

L'estudi comparatiu, basat en un test de preguntes respost per diferents col·laboradors internacionals, permet concloure que la definició de les causes econòmiques com a motiu d'acomiadament introduïda per la reforma laboral 2012 a Espanya, que contempla la disminució durant tres trimestres consecutius d'ingressos ordinaris o vendes, dista clarament de la definició continguda en la regulació d'altres països de l'entorn.

Des d'un punt de vista regulatiu, la previsió que més s'aproxima a l'espanyola és la de l' ordenament jurídic francès, que qualifica com a causa econòmica l'existència de pèrdues, la disminució no compensable de mercat, la caiguda de llarga durada de l'activitat i el tancament de l'empresa. No obstant, contràriament a la regulació espanyola, la pèrdua de mercat i la reducció de vendes o ingressos d'un any respecte a l'anterior no són qualificats com a dificultat econòmica.

D'altra banda, els ordenaments jurídics belga i italià, a diferència de la normativa espanyola, configuren l'acomiadament per causes empresarials com a últim recurs (ultima ratio). En l'ordenament jurídic belga es defineixen les causes econòmiques, com per exemple el tancament de l'empresa o l'externalització d'una unitat productiva; i a l'italià, l'empresa ha de provar la inexistència d'un lloc de treball alternatiu pels treballadors afectats per l'acomiadament.

Anàlisi, reflexió i una nova secció

El nou número de IUSLabor compta amb una editorial elaborada per Carlos L. Alfonso Mellado, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, centrada en les reformes laborals i els acomiadaments col·lectius.

Un article escrit pel professor Manuel Luque, en memòria d' Héctor Hugo Barbagelata, un dels pilars de l'escola laboralista d'Uruguai; l'apartat "Flash judicial", amb el comentari de deu pronunciaments judicials recents i rellevants en les relacions laborals, i una nova secció dedicada a l'estudi del dret del treball al llarg de la història, són altres continguts d'aquesta edició.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact