" La seguretat justifica la limitació de la llibertat". Aquest era el tema que van haver de discutir els dos equips finalistes de la tercera lliga de debat interna de la UPF: La Casta, que es va proclamar guanyador, hi va argumentar una posició a favor, i el seu rival, Tea Party, en contra.

La final de la Lliga de Debat, molt igualada, va tenir lloc ahir 29 de gener a la tarda al Parc de Recerca de la UPF, al campus de la Ciutadella. Va ser la culminació d'un calendari de dos dies de formació i tres dies d'intensa competició. 26 equips inscrits, sis més que en l'edició anterior, un total de 80 participants provinents dels tres campus de la Universitat, i 50 debats celebrats, és el balanç d'aquesta activitat, que pretén fomentar les tècniques de debat i d'oratòria entre tots els estudiants de la Universitat.

Sis debats van haver d'afrontar els dos equips per arribar a la final, tant el guanyador La Casta, format per Gina Giró, Adrià Reyes i Nil Sifre, com Tea Party, amb Marc Hernández, Gerard Valldeperes i Marcel Birulés. El premi que s'emporten els vencedors, gentilesa de l'Òptica Universitària, és de tres targetes regal per valor de 100 euros.

D'altra banda, Daniel Elicegui, de l'equip The Big Three, va ser considerat com a millor orador de la competició, i Adam Laaziz (Wolves) i Oriol Bosch (Doble o nada), van rebre una menció especial.

Un jurat de nivell

Enguany, el jurat de la final estava format per Mònica Terribas, professora del Departament de Comunicació de la UPF, presentadora d' El Matí de Catalunya ràdio i ex directora de TV3; Montserrat Tura, ex consellera de Justícia i d'Interior de la Generalitat de Catalunya; Jaume Casals, rector de la UPF; Marcel Mauri, periodista, professor del Departament de Comunicació de la UPF i delegat del Rector per a les relacions amb els estudiants, i Pablo Pareja, professor del Departament de Dret de la UPF i expert en Seguretat Internacional.

En la valoració de la final, els membres del jurat van destacar la bona posada en escena dels dos equips i el fet d'haver-se cenyit de forma molt acurada al temps que disposaven en cada intervenció. D'altra banda, van comentar que és molt dificil desenvolupar-se en una competició d'aquestes característiques per l'agilitat de reacció que es necessita. Finalment, van indicar que els hauria agradat que els dos equips haguessin esgrimit un ventall més ampli d'arguments per defensar la seva posició.

En les fases preliminars, els encarregats d'atorgar les puntuacions van ser professors i personal d'administració de la UPF, participants de lligues de debat d'altres universitats i antics membres de l'equip de debat de la UPF, entre d'altres.

En les eliminatòries inicials (dies 26 i 28 de gener) els equips van tenir l'oportunitat d'enfrontar-se tres vegades, prenent posicions sobre temes d'actualtat de tot tipus (econòmics, polítics, mediambientals, etc.), que s'anunciaven 30 minuts abans de cada debat. La posició de cada equip (a favor o en contra) era assignada de manera aleatòria.

Estructura i funcionament de la competició

Prèviament a l'inici de la Lliga de Debat de la UPF, els participants assiteixen a dues sessions de formació en oratòria a càrrec d'experts de la UPF en aquest àmbit, en les quals aprenen noves tècniques per parlar en públic i debatre, a partir d'una part teòrica i una de pràctica.

Ja dins la competició, els equips coneixen el tema de debat (sempre d'actualitat, ja sigui econòmic, polític, mediambiental...)  i la postura que han de defensar (a favor o en contra) trenta minuts abans dels debats i de manera aleatòria.

Cada debat està compost d'una exposició inicial de tres minuts, de dues refutacions de quatre minuts i d'una conclusió final de tres minuts més. Un cop acabades les presentacions, qualsevol membre d'un equip titular té la possibilitat d'aixecar la mà per interpel·lar un orador de l'equip contrari.