Joaquim Jordà, professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual i del Màster en Documental de Creació de la UPF mort el passat 24 de juny, serà homenatjat en l'acte "Un plaer, Joaquim", organitzat pels alumnes de quart curs de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual, la darrera promoció que el va tenir com a docent.

L'acte, que es fa amb la voluntat de rememorar el tarannà de Jordà, tindrà lloc el 8 de novembre, a les 13.00 hores, a l'auditori de l' edifici Rambla, i comptarà amb les intervencions de diferents persones que han passat per les seves classes o que han treballat estretament amb ell.

En paraules dels organitzadors, la celebració "vol ser, simplement, un sentit record per la manera de fer tan característica que tenia i per la profunda empremta que va deixar en molts dels que el vam conèixer". Així mateix, "pot representar una bona oportunitat per a les promocions que ens segueixen d'acostar-se a un home amb unes idees i amb una trajectòria molt singulars".

Algunes de les persones que participaran a l'acte són les següents: Sergi Díez, muntador; Laia Manresa, ajudant de direcció; Ricardo Íscar, realitzador i professor del Màster en Documental de Creació; Marc Recha, cineasta i professor del Màster i dels Estudis de Comunicació Audiovisual; Isaki Lacuesta, cineasta, exalumne del Màster i dels Estudis de Comunicació Audiovisual; Marta Andreu, coordinadora del Màster; Glòria Salvadó, professora dels Estudis de Comunicació Audiovisual, o Laura Mas i Mònica Rovira, col·laboradores habituals de Jordà.

Joaquim Jordà impartia des de l'any 1995 l'assignatura de Taller de Guionatge als Estudis de Comunicació Audiovisual, una matèria que estudia els sistemes i processos de construcció i d'anàlisi dels relats audiovisuals. Jordà va ser un apòstol de la llibertat creativa, que va aplicar en les moltes facetes en què va destacar, com ara les de cineasta, guionista, actor i traductor.

Nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1935, comença la seva relació amb el món del cinema als anys cinquanta, quan col·labora amb Uninci, la productora del partit comunista que volia canviar el cinema franquista. El primer film que va rodar amb alumnes del màster en Documental de Creació de la UPF va ser Mones com la Becky (1999). Altres documentals destacats de la seva trajectòria són El encargo del cazador (1990), De nens (2004), o Vint anys no són res (2005). Com a film de ficció va dirigir Un cos al bosc (1996), premi Ciutat de Barcelona l'any 1996.

Fins al darrer moment Jordà va estar treballant en diversos projectes, un dels quals, el film Més enllà del mirall, ja tenia pràcticament enllestit. L'obra, que actualment es projecta a la sala de cinema Boliche de Barcelona, es va estrenar en el Festival Internacional de Cine de San Sebastià del passat mes de setembre, que va distingir Jordà amb el Premio Nacional de Cinematografía 2006. Més enllà del mirall parla de l'agnòsia i de l'alèxia, dues enfermetats cerebrals que suposen considerables anormalitats perceptives i que ell mateix patia des de feia anys. Durant l'acte d'inici del curs acadèmic 2006-2007 de la Universitat, Joaquim Jordà va rebre a títol pòstum el Diploma de la UPF.