Amb el patrocini de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, Neus Solé Morata, Jaume Bertranpetit, David Comas i Francesc Calafell, biòlegs evolutius de reconegut prestigi internacional de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF-CSIC, són els autors d'un treball que ha comportat, a partir d'una mostra de saliva, l'estudi genètic del cromosoma Y de 2.500 homes procedents d'arreu dels territoris de parla catalana. La participació ha estat voluntària i gratuïta i ha anat adreçada a qualsevol home portador d'un primer cognom inclòs en una llista de 50 cognoms seleccionats per a l'estudi.

La recerca pretenia respondre a preguntes com ara per què hi ha cognoms més freqüents que altres, quina relació hi ha entre l'arrel lingüística d'un cognom i l'origen dels seus fundadors, o si és possible predir el cognom a partir del genoma d'una persona.

L'estudi s'acaba de publicar el 18 de febrer en l'edició avançada de la revista European Journal of Human Genetics i ha determinat que els cognoms més freqüents (com ara Ferrer, Soler, Vidal o Serra) ho són perquè es van fundar independentment moltes vegades, mentre que la majoria dels portadors de cognoms més rars (com ara Balasch, Llach o Melis) són descendents d'un o pocs fundadors.

La imatge de l'esquerra representa la xarxa de relacions entre els cromosomes Y d'homes portadors del cognom Soler. Cada cercle representa un tipus de cromosoma Y (haplotip); la mida dels cercles és proporcional al nombre d'homes que el porta. Els colors indiquen conjunts d'homes que podrien ser descendents d'un mateix avantpassat Soler.

Com ha explicat Francesc Calafell, "alguns aspectes com ara els casos d'adopció, de falsa paternitat, de canvis de cognom o l'herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y". Efectivament, una altra conclusió que es pot extreure d'aquest estudi és que, en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents, bé sigui per falsa paternitat o per adopció o per transmissió del cognom de la mare.

Per què el cromosoma Y en un estudi de cognoms catalans?

En el genoma humà, el cromosoma Y és el responsable dels trets sexuals masculins. Gairebé la totalitat dels pocs gens continguts en aquest cromosoma tenen com a objectiu afavorir el desenvolupament d'aquets trets. Per tant, de cromosoma Y només en tenen els homes i, d'una generació a l'altra es transmet per la línia masculina de pare a fill.

Com ha comentat Calafell "a més, des de la baixa edat mitjana, a Europa Occidental els cognoms tenen un comportament semblant. És el cognom patern el que es transmet, mentre que els cognoms de les dones gairebé sempre es perden".

No tots els cromosomes Y són iguals. Els biòlegs evolutius han utilitzat diferents tipus de variacions i s'han basat en aquestes diferències per resseguir l'origen dels cognoms catalans. Han analitzat un tipus de variació lenta que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents i d'altres variacions més ràpides que són pràcticament particulars d'un individu o una família.

Al llarg de l'estudi s'ha garantit la confidencialitat dels voluntaris amb un codi personal per a cada participant. A canvi, cada persona que ha col·laborat en el projecte ha pogut conèixer l'origen del seu cromosoma Y i, un cop finalitzat l'estudi, ha pogut saber quina ha estat la relació existent amb els altres participants, pel que fa a l'origen geogràfic del seu llinatge.

Els resultats detallats de l'estudi segons cadascun dels cognoms es poden trobar a http://cognoms.upf.edu

Article de referència:

Neus Solé-Morata, Jaume Bertranpetit, David Comas and Francesc Calafell, (2015), " Y-chromosome diversity in Catalan surname samples: insights into surname origin and frequency", European Journal of Human Genetics, 1-9,  doi:10.1038/ejhg.2015.14.

Altres e-notícies de recerca relacionades:

Inici d'un estudi genètic dels cognoms catalans