La publicitat televisiva té un paper decisiu en la representació de models, valors i rols. La població infantil pot interioritzar aquestes representacions i utilitzar-les per construir les seves pròpies identitats, incloent la seva imatge corporal. Una imatge corporal distorsionada pot comportar importants desordres físics i mentals, així com alguns trastorns de la salut (depressió, ansietat, problemes de sociabilitat) i trastorns de la conducta alimentària.

Encara que estudis previs sobre la imatge corporal s'han centrat en el pes que tenen els personatges en la construcció de "esvelt ideal", no existeixen estudis que s'hagin fixat en la publicitat televisiva consumida per nens i nenes menors de 9 anys. Aquest ha estat el punt de partida d'un estudi publicat recentment a la Revista Mediterránea de Comunicación per Lluís Mas, investigador del Departament de Comunicació de la UPF, conjuntament amb les investigadores Maddalena Fedele (Universitat Ramon Llull) i Olatz Larrea (Universitat Internacional de Catalunya).

L'objectiu principal del treball ha estat descriure els patrons corporals, intel·lectuals i socials dels personatges principals i secundaris dels anuncis emesos per la televisió espanyola consumits per nens de 5 a 8 anys. El treball inclou una revisió crítica de la literatura sobre la imatge corporal i la representació dels personatges en la ficció i en la publicitat i, seguidament es presenta una anàlisi de contingut de 133 anuncis vistos pels nens de gener a juny del 2015 a Espanya. Es descriuen els trets corporals, intel·lectuals i socials de 427 dels seus personatges. Les variables analitzades han estat: trets generals del personatge (gènere, edat i classe social), rol, estat emocional, personalitat, trets facials, trets corporals, roba, acció, missatge corporal.

Es conclou que en els espots analitzats els personatges nens o adults joves són esvelts, de pell blanca i cabells castanys. Aquests personatges tendeixen a anar vestits de manera informal i es mostren en acció, sols i feliços. Els personatges principals es diferencien dels secundaris per mostrar-se en pla sencer o mig i amb un ús prominent d'efectes sonors.

Aquests resultats confirmen el domini del patró físic, intel·lectual i social dels estereotips occidentals i els seus ideals, i reforcen la teoria en aquest camp d'estudi, afegeixen els autors en el seu treball. Arran d'aquesta investigació preliminar qualitativa, els autors recomanen fortament aquest tipus d'estudis sobre la internalització d'ideals i l'autoobjectivació a l'hora de valorar els efectes dels media en la imatge corporal. Els resultats pràctics més immediats d'aquest estudi són la necessitat d'un enfocament d'alfabetització crítica i mediàtica sobre la influència de la publicitat televisiva en la construcció de la imatge corporal dels nens de 5 a 8 anys.

Treball de referència:

Lluís Mas, Maddalena Fedele, Olatz Larrea (2018), "Characters 'portrayal in the television ads Consumed by 5-8 year-old children in Spain", Revista Mediterránea deComunicación, núm. 20, pp. 233-246, 8 de febrer.