L’esquizofrènia és un desordre mental que afecta més de 21 milions de persones a tot el món (dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)). Aquesta malaltia psiquiàtrica crònica es caracteritza per una sèrie de símptomes vinculats a alteracions del sistema nerviós: al·lucinacions, deliris, aïllament social, falta de motivació i energia, incapacitat per sentir plaer, dèficits cognitius (memòria, aprenentatge...).

Alguns dels símptomes poden ser pal·liats amb un tractament farmacològic, però d’altres, com el deteriorament cognitiu, persisteixen malgrat el tractament i poden empitjorar en el decurs de la malaltia. Per ara no existeixen tractaments efectius per prevenir o alleujar tots els símptomes de la malaltia i en especial, els anomenats símptomes negatius: aïllament social, falta de motivació i energia, incapacitat per sentir plaer, dèficits cognitius. Malgrat ser una malaltia molt investigada, les causes que la provoquen encara són desconegudes, dificultant l’obtenció de tractaments més efectius. El Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GReNeC) de la Universitat Pompeu Fabra aprofundeix en les causes de l’esquizofrènia mitjançant un estudi per determinar quin és l’origen dels símptomes psicòtics que caracteritzen aquesta malaltia. Els resultats de la recerca apareixen a la revista European Neurpsychopharmacology.

Estudis previs indiquen que els pacients amb esquizofrènia poden presentar una menor densitat de receptors d’adenosina A_2A (receptors A_2A). Aquests receptors es troben sobre tot a les neurones de l’estriat, àrees del cervell involucrades en les respostes de recompensa, motivació i reforç; i, en menor mesura, a l’hipocamp, implicat principalment en la memòria, i al còrtex cerebral, àrea implicada en nombrosos processos com la percepció, el llenguatge, la consciència o la memòria. És per això que els científics de GReNeC han utilitzat ratolins transgènics mancats del receptor A_2A per estudiar en profunditat les bases neurològiques de l’esquizofrènia i facilitar així el desenvolupament de noves aproximacions terapèutiques.

Els resultats obtinguts per l’equip d’Olga Valverde, líder de GReNeC, són molt positius. Els ratolins que no expressen genèticament els receptors A_2A mostren errors en el filtrat sensorial, la coordinació del moviment i en la capacitat d’aprenentatge. Tanmateix, la interacció social es veu empobrida, característiques habituals de l’esquizofrènia. A més d’aquests canvis en el comportament, l’eliminació dels receptors A_2A comporta també canvis anatòmics a determinades regions cerebrals. En esquizofrènia s’han identificat diversos marcadors d’anomalies congènites com indicadors d’un inici de la malaltia durant el desenvolupament neural. Aquestes anomalies inclouen les alteracions del cos callós, la dilatació dels ventricles i la reducció del gruix del còrtex cerebral en pacients amb esquizofrènia infantil. És el primer cop que un equip de recerca observa aquestes diferències anatòmiques en un animal model de la malaltia.

Aquests resultats reafirmen la hipòtesi de que l’adenosina i els seus receptors A_2A juguen un paper crucial i demostren que l’absència dels receptors A_2A és causant de molts dels símptomes psicòtics que caracteritzen l’esquizofrènia. Aquests resultats són extrapolables a les característiques definides a la versió humana de la malaltia i són per això molt valuosos per al desenvolupament de teràpies efectives.

Treball de referència: Maria Moscoso-Castro, IreneGracia-Rubio, FranciscoCiruela, Olga Valverde. Genetic blockadeofadenosine A2A receptors induces cognitive impairments and anatomical changes related to psychotic symptoms in mice. Abril 2016, European Neuropsychopharmacology. DOI: 10.1016/j.euroneuro.2016.04.003