Les innovacions tecnològiques, i específicament en el camp de la intel·ligència artificial, estan marcant l’evolució del món comunicació i és fonamental que la seva aplicació en aquest camp tingui en compte criteris ètics. Precisament amb aquest objectiu, s’ha presentat avui la Carta des de Barcelona per a un ecosistema comunicatiu just i veraç a Europa. Aquesta declaració està impulsada per la Càtedra Futurs de la Comunicació, impulsada per la UPF juntament amb més d’una quinzena de mitjans i organitzacions del sector.

La presentació de la Carta s’ha celebrat aquest matí a les Tres Xemeneies del Besòs, després d’haver-ne debatut els continguts a les jornades Crosspoint Meeting: Echoes of the Future, iniciades ahir al campus del Poblenou de la UPF. L’espai en què s’ha fet avui la lectura de la Carta simbolitza la importància de projectar les tendències de futur en comunicació, ja que les Tres Xemeneies del Besòs acolliran en el futur el Catalunya Media City, impulsat per la Generalitat. La UPF participa dels grups de treball que estan dissenyant aquest projecte estratègic de la Generalitat.

Després d’una visita a les instal·lacions de les Tres Xemeneies del Besòs, Jordi Balló, director de la Càtedra Futurs de la Comunicació, ha introduït l’acte de presentació de la Carta, resumint així els motius que han portat a elaborar-la: “ens ha mogut la idea de fer prospectiva de la comunicació amb la participació de representants de diferents països, ja que no només seran només les tecnologies i la regulació les que marcaran el futur de la comunicació, sinó els canvis i les perspectives de la mateix ciutadania”.

Vanesa Daza, vicerectora de Transferència del Coneixement (UPF): “cal preparar els diferents agents involucrats perquè els avenços tecnològics s’apliquin en benefici d’una comunicació més justa i sostenible”

Per part de l’equip de govern de la UPF, hi ha intervingut Vanesa Daza, vicerectora de Transferència del Coneixement. Per a Daza, “cal preparar els diferents agents involucrats perquè els avenços tecnològics s’apliquin en benefici d’una comunicació més justa i sostenible” i la Carta des de Barcelona vol ser una “crida a Europa” perquè “enforteixi el seu rol” amb aquesta finalitat.

En representació del projecte del Catalunya Media City, Miquel Rutllan, President del Clúster Audiovisual Catalunya, ha exposat que un dels seus objectius és precisament que administracions, universitats i empreses del sector “treballin juntes” amb aquest objectiu, a més d’esdevenir un referent europeu de la prospectiva de la comunicació connectat amb d’altres hubs del món.

També hi han intervingut alguns dels experts d’arreu d’Europa involucrats en les jornades Echoes of the Future, com Bugge Holm, cap d’innovació i tecnologia al Copenhagen Institute for Future Studies. Per a Holm, és fonamental que el sector de la comunicació Europa “es prepari de cara al futur” i que s’obrin espais per “reflexionar” sobre els escenaris possibles. També s’han expressat en la mateixa línia Dieter Boen, director de la televisió pública flamenca; i Matthias Schneider, cofundador de la consultora d’innovació Nouvel. Finalitzades les seves intervencions, s’ha fet la lectura de la Carta (text complet), que ha anat càrrec de Bertran Salvador, coordinador de la Càtedra Futurs de la Comunicació.

14 punts per a un ecosistema comunicatiu just i veraç a Europa

El text consta d’un total de 14 punts sobre les característiques que hauria de tenir l’ecosistema comunicatiu del futur a Europa. D’una banda, s’aposta per reforçar els mecanismes actuals per garantir a la ciutadania la propietat i privacitat de les seves dades personals; fomentar la transparència en l’ús de les dades de domini públic i el seu ús per part de grups de recerca de centres universitaris i d’investigació; o per generar algoritmes justos. D’altra banda, el document es refereix a la necessitat de verificar l’origen, la titularitat i l’autoria dels textos i continguts audiovisuals i de tenir cura de les llengües i variants dialectals. També s’aposta per intensificar l’estudi de l’impacte psicològic entre infants i joves de les noves tendències de la comunicació. Alhora, s’insta les autoritats europees a convertir l’àmbit de la comunicació i la tecnologia en un sector estratègic de l’economia i a subscriure un nou contracte social.

Es proposa crear l’Institut Europeu de Prospectiva de la Comunicació

Segons el text de la Carta, Europa ha de caminar cap a la sobirania tecnològica. En aquest sentit, el text proposa a les institucions comunitàries europees la creació d'un “Institut Europeu de Prospectiva de la Comunicació”. Seria un laboratori d'idees i d'experimentació que funcionaria com a pont entre la indústria, l'acadèmia i les institucions i esdevindria el far de l’ecosistema comunicatiu de l’Europa del segle XXI. Avui, Miquel Rutllan, President del Clúster Audiovisual, ha proposat que aquest institut europeu es pugui integrar al futur Catalunya Media City.

Punt i final de la jornada Crosspoint Meeting: Echoes of the Future

Amb la presentació de la Carta, s’han clausurat les jornades Echoes for the future, on han participat experts de fins a 7 països europeus diferents, com Natali Helberger, professora de dret de la informació a l’Institut pel Dret a la Informació de la Universitat d’Amsterdam i experta en la regulació de la IA; i Nic Newman, investigador sènior associat al Reuters Institute que estudia les tendències de premsa i mitjans. Per part de la Comissió Europea, hi han participat Diego Agúndez, representant de la DG Connect; o Néstor Duch-Brown, director de la Unitat d’Economia Digital del Joint Research Center.