L'escriptor, traductor i intèrpret Eduardo Mendoza va inaugurar oficialment el 30 d'octubre passat el nou curs dels Estudis de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra amb la lliçó "La traducción y sus descontentos". Traductor i intèrpret professional, Mendoza ha estat, durant bastants anys, professor de Filologia Espanyola de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF.
Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és llicenciat en Dret per la UB (1965) i va viure a Nova York del 1973 al 1982 mentre treballava com a traductor de les Nacions Unides. Escriptor consagrat, ha publicat les novel·les La verdad sobre el caso Savolta (1975), que va obtenir el premi de la Crítica, El misterio de la cripta embrujada (1979), El laberinto de las aceitunas (1982) i la coneguda La ciudad de los prodigios (1986), que va obtenir el premi Ciutat de Barcelona.
També és autor de La isla inaudita (1989), Sin noticias de Gurb ( 1991), El año del diluvio (1992), Una comedia ligera (1996), amb la qual va obtenir l'any 1998 a París el premio al Millor Llibre Estranger, atorgat també pel conjunt de la seva obra, i La aventura del tocador de señoras (2001), premi al "Llibre del any" del Gremi d'Editors de Madrid.
En col·laboració amb la seva germana Cristina ha escrit l'obra Barcelona modernista (1989). Es autor de l'obra teatral en català Restauració (1990), que ell mateix va traduir al castellà un any més tard.
La seva darrera novel·la, apareguda fa poques setmanes, és El último trayecto de Horacio Dos (Seix Barral), que és una barreja de relat futurista i d'al·legoria satírica sota un format de diari de bord.