Quan els nens i nenes estan aprenent a parlar sovint utilitzen una paraula per referir-se a d’altres objectes o éssers vius dels quals desconeixen el nom, per exemple, poden referir-se a un globus amb el terme pilota. Més enllà dels infants, el conjunt de parlants d’una llengua també van generant nous significats de les paraules amb el pas del temps. Això explica que el terme ratolí serveixi actualment per referir-se al dispositiu amb què interactuem amb l’ordinador, més enllà de denominar un rosegador. Però quins patrons segueix la denominada creativitat lèxica?

Recentment, s’ha publicat a la revista Science un article que analitza aquesta qüestió, arran d’una investigació elaborada per la UPF, amb el suport de la Universitat de Toronto (Canadà). La principal conclusió de l’estudi és que la creativitat lèxica dels infants i la del conjunt de parlants d’una llengua (que explica l’evolució històrica dels significats de les paraules) segueixen patrons comuns. L’estudi encara ha anat més lluny i ha demostrat que aquests patrons són compartits per les comunitats de parlants de fins a 1.400 llengües diferents.  Així per exemple, la recerca inclou llengües europees com el castellà, el català, el basc, el gallec, l’alemany, el francès, el portuguès, l’holandès, el danès o el noruec. També s’hi inclouen llengües d’altres parts del món com el swahili, l’àrab, el xinès mandarí, l’hindi o el coreà.

Thomas Brochhagen (UPF), autor principal de l’article:  “Aquesta possible relació entre l’aprenentatge dels individus i l’evolució de les llengües pel que fa a com s'organitza el significat no s'havia demostrat i aquest estudi ho fa a gran escala i de manera generalitzada”

L’article, titulat From language development to language evolution: A unified view of human lexical creativity, l’han elaborat conjuntament Thomas Brochhagen (UPF), Gemma Boleda (UPF i investigadora ICREA), Eleonora Gualdoni (UPF) i Yang Xu (Universitat de Toronto). Els investigadors i investigadores de la UPF formen part del grup de recerca de Lingüística Computacional i Teoria Lingüística (COLT) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. L’investigador de la Universitat de Toronto està adscrit al programa de Ciència Cognitiva del seu Departament de Ciència Computacional.

Per a l’autor principal de l’article, Thomas Brochhagen, la investigació “suggereix que processos tan diversos com l'aprenentatge de la llengua per part dels nens al llarg dels seus primers mesos de vida, d’una banda, i l'evolució de les llengües del món durant centenars d'anys, de l'altra, tenen una base cognitiva en comú”. “Aquesta possible relació entre aprenentatge en individus i evolució de les llengües pel que fa a com s'organitza el significat no s'havia demostrat i aquest estudi ho fa a gran escala i de manera generalitzada” – afegeix Brochhagen.

Models computacionals per mesurar els factors que prediuen la creativitat lèxica

L’equip de recerca ha fet servir models computacionals per analitzar la creativitat lèxica durant el procés de desenvolupament lingüístic dels infants i la del conjunt de la societat. Aquests models computacionals estan entrenats per detectar quins factors intervenen sobre els diferents fenòmens lingüístics que poden explicar la creació de nous significats de les paraules. Els tres fenòmens que ha tingut en compte la recerca són els següents.

El primer fenomen és la sobreextensió, procés pel qual s’estén el significat d’una paraula, de manera que serveix per denominar altres objectes o éssers humans. Serveix per explicar la creativitat lèxica dels infants (per exemple, quan denominen un globus amb el terme pilota).  

El segon fenomen és la colexificació, fenomen pel qual una paraula serveix per denominar el que expressen dues paraules diferents. Per exemple, la paraula catalana poble  serveix per denominar tant un vila com el conjunt de gent que viu en un determinat territori. Incideix més sobre l’evolució històrica del lèxic d’una llengua.

El tercer fenomen és el canvi semàntic, la modificació d’algun dels significats d’una paraula que es poden produir durant el procés d’evolució històrica d’una llengua. Per exemple, aquest fenomen explica que fred o amarg hagin estès el seu significat i que, més enllà de fer referència a la temperatura o al gust respectivament, també puguin al·ludir al caràcter d’una persona.

L’associació conceptual, el factor més predictiu de la creativitat lèxica

La recerca ha partit d’un marc teòric que considera que hi ha quatre factors que incideixen sobre els fenòmens lingüístics anteriors:

• Factors afectius o emocionals: per exemple, un nen pot denominar un gat com a gos o viceversa perquè li suscita una emoció similar.
• La similitud visual de dos objectes o éssers vius:  per exemple, ens podem referir a una làmpada amb el nom llum.
• L’associació entre dos conceptes: per exemple, quan diem mòbil per denominar telèfon mòbil i ometem la paraula telèfon. Aquest fenomen es dona quan, en escoltar una paraula, mentalment l’associem a una altra.
• La taxonomia, la classificació jeràrquica dels termes d’una mateixa família: per exemple, si ens referim amb el nom camí a una carretera (asfaltada), perquè la carretera és un tipus de camí.

Els factors afectius només expliquen la creativitat lèxica dels infants

Els resultats de la recerca mostren que l’associació conceptual és el factor que té major valor predictiu sobre els tres fenòmens anteriors (sobreextensió, colexificació i canvi semàntic). També mostren que l’afectivitat només té un valor predictiu alt en la creativitat lèxica dels infants a través de la sobreextensió, mentre que la seva influència és irrellevant per explicar els altres dos fenòmens. Per contra, la similitud visual i la taxonomia tenen major valor predictiu sobre la colexificació i el canvi semàntic que en el cas de la sobreextensió.

S’apliquen sistemes de verificació del model predictiu emprat per a 1.400 llengües

Tot i les diferències entre els motius que expliquen la creativitat lèxica dels infants i la del conjunt de la comunitat de parlants, molts dels factors predictius són comuns en tots els casos. Per això, els models computacionals dissenyats per mesurar els factors predictius d’un dels fenòmens anteriors (per exemple la colexificació) també són efectius per mesurar els factors que incideixen sobre els altres dos fenòmens (sobreextensió i canvi semàntic). Així ho ha constatat la recerca a través d’una estimació dels factors predictius en què s’han creuat els diferents models.

També cal destacar que la recerca ha aplicat diversos sistemes de verificació per tal de comprovar la solidesa d’aquests models predictius en diversos idiomes, més enllà de l’anglès. Fruit de l’aplicació d’aquests sistemes de verificació, s’ha verificat la solidesa d’aquests models predictius en 1.400 llengües.

Article de referència:

Brochhagen, T., Boleda, G., Gualdoni, E., Xu, Y. (2023). From language development to language evolution: A unified view of human lexical creativity. Science. Vol. 381, N. 6656. https://doi.org/10.1126/science.ade7981