Amb el patrocini de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, biòlegs evolutius de reconegut prestigi internacional de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF-CSIC, són els investigadors principals d'un treball que comportarà, a partir d'una mostra de saliva,  l'estudi genètic de 2.500 homes procedents d'arreu dels territoris de parla catalana.  La participació serà voluntària i gratuïta i anirà adreçada a qualsevol home que porti com a primer cognom un dels de la llista de 50 cognoms seleccionats per a l'estudi.

La confidencialitat estarà garantida amb un codi personal per a cada participant. A canvi cada persona que col·labori en el projecte podrà saber l'origen del seu cromosoma Y i, un cop finalitzat l'estudi,  quina és la relació existent amb els altres participants,  pel que fa a l'origen geogràfic del seu llinatge.

A partir de la variació del cromosoma Y, un estudi dels cognoms catalans

En el genoma humà, el cromosoma Y és el responsable dels trets sexuals masculins. Gairebé la totalitat dels gens continguts en aquest cromosoma tenen com a objectiu afavorir el desenvolupament d'aquets trets. Per tant, de cromosoma Y només en tenen els homes i, d'una generació a l'altre es transmet per la línia masculina de pare a fill.

A més, des de la baixa edat mitjana, en la tradició cultural catalana els cognoms tenen un comportament semblant. Dels dos cognoms que cada persona porta,  provinents dels seus progenitors, el que s'acaba transmetent a la descendència és el cognom del pare mentre que el de la mare es va perdent.   

No tots els cromosomes Y són iguals. Els biòlegs evolutius han identificat diferents tipus de variacions. Un tipus de variació lenta que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents i d'altres variacions més ràpides que són pràcticament particulars d'un individu o una família.

Com que avui dia es disposa d'eines analítiques prou potents per caracteritzar el cromosoma Y, l'estudi proposa estudiar els cognoms catalans emprant la variació observada en el cromosoma Y. Per dur a terme el projecte els investigadors han seleccionat cinquanta cognoms i,  per a cadascun d'ells,  analitzaran el cromosoma Y de cinquanta homes portadors d'aquest cognom com a primer cognom. Intervindran en l'estudi un total de 2.500 homes sense cap parentiu entre ells, de manera voluntària i gratuïta.

Respostes que l'estudi espera poder aportar

L'estudi pretén donar solució a un munt de preguntes que fins ara no havien tingut resposta. Algunes d'aquestes qüestions tenen a veure amb:

Per què hi ha cognoms més freqüents que altres? Efectivament , en la població, hi ha alguns cognoms molt freqüents (Ferrer, Soler, Serra, Vila) i d'altres molt més rars (Danés, Balasch, Casajuana, Llach).

Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no s'hereten junts? Com explica Francesc Calafell "alguns aspectes com ara els casos d'adopció, de falsa paternitat, de canvis de cognom o l'herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y", per tant "l'estudi genètic dels cognoms pot permetre de quantificar aquests fenòmens", ha afegit.

Molts cognoms catalans eren antics noms de pila, com Andreu, Miquel, Albert, Robert. Eren germànics els fundadors de cognoms patronímics germànics? Molts d'aquests cognoms patronímics són germànics, però altres són llatins o fan referència a personatges bíblics.

Hi ha cognoms d'origen clarament àrab o hebreu i els investigadors es pregunten:  Els seus fundadors, eren nord-africans o jueus? Lingüísticament, sembla clar l'origen àrab de cognoms com Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu de Maymó, Estruch, Salom i Massot. Ara serà possible verificar-ho. O també, es pot comprovar l'origen geogràfic dels cognoms gentilicis? És a dir, eren danesos els Danés? Els Alemany, alemanys? Els Guasch, gascons?

Les persones interessades en el projecte o que vulguin participar directament, cal que emplenin el formulari de dades i tot seguit dirigir-lo a [email protected]

Altres e-notícies relacionades:

La genètica podria resoldre l'enigma de l'origen de Cristòfol Colom