Vés enrere L'estudi genètic de la dispersió dels gitanos per Europa revela que provenen del Punjab

L'estudi genètic de la dispersió dels gitanos per Europa revela que provenen del Punjab

Un treball en què han participat investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), analitza el genoma mitocondrial d'individus gitanos de la península Ibèrica. S'ha publicat a la revista PLoS ONE.
01.02.2011

 

GITANOS2El treball publicat a la revista PLoS ONE "Reconstructing the Indian origin and dispersal of the European Roma: a maternal genetic perspective" analitza la diversitat del genoma mitocondrial en més de dos-cents individus gitanos de la península Ibèrica. 

L'anàlisi s'ha fet en llinatges materns d'individus gitanos de la península Ibèrica que s'han comparat amb dades de gitanos d'altres parts del continent europeu i amb mostres de tot el sub-continent indi per tal d'esbrinar la història demogràfica d'aquestes poblacions.

En el treball, coordinat per l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i la Universitat de Porto (Portugal), han col·laborat els investigadors Isabel Mendizabal, primera signant del treball, conjuntament amb Francesc Calafell i David Comas, investigadors de l'IBE.

La diàspora dels gitanos s'inicia al Punjab

La diàspora dels gitanos a Europa era poc coneguda, encara que les evidències lingüístiques, antropològiques i genètiques apuntaven cap a un origen indi. Segons aquestes fonts, els avantpassats dels gitanos van sortir del sub-continent indi entre els segles V i X, travessaren Pèrsia, Armènia i Grècia i es van instal·lar als Balcans durant els segles XI i XII, lloc a partir del qual es van dispersar per Europa.

Els resultats del treball mostren que hi ha un gran nombre de llinatges compartits entre les diferents comunitats gitanes que no es troben en les poblacions europees no gitanes. Gran part d'aquests llinatges específics dels gitanos tenen el seu origen a l'Índia, fet que recolza l'origen indi d'aquestes poblacions. Els autors han posat de manifest que  "amb les nostres dades genètiques hem estat capaços per primer cop de definir un origen geogràfic dins del sub-continent indi, suggerint que amb una probabilitat molt alta l'origen de les poblacions gitanes se situa al nord-oest de l'Índia, a la regió del Punjab".

Dels Balcans cap a la resta d'Europa

A més de la localització geogràfica de l'origen dels gitanos, l'equip d'investigadors ha analitzat la relació entre les diferents comunitats gitanes d'Europa. Les comunitats més diverses són les localitzades als Balcans, on es van assentar primigèniament, i les comunitats de la península Ibèrica juntament amb les del nord (Polònia, Lituània) presenten una diversitat reduïda com a resultat d'una diàspora conjunta des dels Balcans cap a la resta del continent europeu.

Finalment, l'estudi ha identificat a totes les comunitats gitanes europees llinatges que són molt freqüents en poblacions europees no gitanes, fet que suggereix que malgrat l'aïllament i l'endogàmia d'aquests grups, hi ha hagut un flux genètic femení de poblacions europees no gitanes a les comunitats gitanes des dels temps d'arribada a Europa.

gitanosEl gitanos, o altrament dits Roma, representen una de les poblacions més interessants dins la diversitat humana europea. Segueixen una vida semi-nòmada and pràctiques socials endògames i amb grups dispersos. Encara que no es disposa de dades exactes,  el Consell d'Europa estima que n'hi ha entre deu i dotze milions de gitanos a Europa, concentrats en grans grups al centre i sud-est del continent on poden arribar a representar més d'un 7% de la població general en països com Bulgària, Romania, Sèrbia, Hongria o Eslovàquia.

Dins el paisatge genètic europeu, aquestes dades mitocondrials representen el primer pas per a la comprensió d'aquest grup humà. En el futur, altres dades genètiques com ara els llinatges paterns (cromosoma Y),  així com també els marcadors genètics nuclears, ajudaran la comunitat científica a avaluar algunes de les hipòtesis demogràfiques postulades per altres disciplines sobre l'origen, diàspora, estructura i barreja de les comunitats gitanes europees.

Treball de referència:

Isabel Mendizabal, Cristina Valente, Alfredo Gusmao, Cintia Alves, Verónica Gomes, Ana Goios, Walther Parson, Francesc Calafell, Luis Alvarez, António Amorim, Leonor Gusmao, David Comas, Maria Joao Prata (2011), " Reconstructing the Indian Origin and Dispersal of the European Roma: A Maternal Genetic Prespective", PLoS One, gener 10, vol. 6 (1), pp. 1-9, doi: 10.1371/journal.pone.0015988.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact