Inici del curs 2005-2006
Inici del curs 2005-2006
En el decurs de l'acte, es va lliurar el Guardó d'Honor de la Universitat Pompeu Fabra, la màxima distinció honorífica de la Universitat, a M. Rosa Virós i Galtier, rectora de la UPF entre els anys 2001 i 2005.
Novetats en l'àmbit docent
En l'àmbit de la docència, aquest curs s'imparteix la nova llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques que, amb una oferta de 80 places, potencia els estudis en el camp de la comunicació de la Universitat. En l'assignació del mes de juliol de la preinscripció universitària, aquesta titulació va tenir una gran acceptació, amb una demanda de 474 places i una nota de tall de 7,71, la segona més alta de la UPF -només per darrere de Comunicació Audiovisual, que va ser d'un 8,34- i la més elevada entre les universitats públiques catalanes que la imparteixen.
Publicitat i Relacions Públiques, conjuntament amb els primers cursos d'Economia, Administració i Direcció d'Empreses, Humanitats i Traducció i Interpretació, s'impartiran aquest curs adaptats a la nova metodologia docent de Bolonya, afegint-se així als estudis de Biologia i Lingüística.
El cartell inaugural
El cartell inaugural del nou curs, que simbolitza un vol d'ocells en un cel resplandent, és obra de Frederic Amat, pintor, gravador i escenògraf. És una constant en la seva pintura la utilització del color amb finalitat expressiva. Es caracteritza pel fet de donar valor al procés de producció de l'obra, en el qual intervé l'elecció i la combinació de tècniques i materials heterogenis, com ara el collage, pasta-cartró, paper, canyes, teles, resina o utensilis quotidians. El resultat són obres molt expressives, plenes de formes simbòliques, properes als conceptes de ritual, màgia, religió o mitologia.
Frederic Amat (Barcelona, 1952) va estudiar arquitectura i pintura a la ciutat comtal i tècniques escenogràfiques amb Fabià Puigserver. Des de l'any 1975 fins al 1982 va viatjar per Europa, el nord d'Àfrica, Mèxic i els Estats Units, i es va estendre cap a altres llenguatges artístics, com el happening i la performance. Entre les seves obres de la dècada dels setanta destaquen els draps, teles sotmeses a un procés de manipulació formal amb una finalitat expressiva i simbòlica. Dins de la seva variada producció hi trobem escenografies teatrals, sèries de litografies i serigrafies, accions de caràcter conceptual, cartells, ceràmiques, pintures i escultures. El 2002 va debutar com a director escènic amb l'òpera-oratori Oedipus Rex, d'Igor Stravinsky.