El 26 de setembre, el Consell d'Europa celebra el Dia Europeu de les Llengües, un dia en què es reconeix la importància de fomentar i desenvolupar el ric patrimoni lingüístic i cultural del nostre continent.

El treball de META-NET en què participa l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), coordinat per Núria Bel, i dut a terme conjuntament amb un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, és un clar recordatori dels reptes i possibilitats als quals s'enfronta el nostre patrimoni lingüístic en aquesta era de la informació.

L'estudi, que ha avaluat el suport tecnològic amb què compten 30 de les prop de 80 llengües europees, ha estat realitzat per META-NET, una xarxa europea d'excel·lència formada per 60 centres de recerca en 34 països. Aquest treball de recerca, elaborat per més de 200 experts, ha estat publicat en la sèrie de Llibres Blancs META-NET (disponibles tant en línia com en paper).

Suport tecnològic del català, el basc i el gallec

Investigadors  de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra i del Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i de la Parla (Talp) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) han estat responsables d'elaborar els Llibres Blancs del català, el basc i el gallec. És el primer cop que s'analitza el suport tecnològic que tenen les tres llengües, per conèixer les possibilitats que tenen de sobreviure a l'era digital.

L'estudi avalua el suport tecnològic per a cada idioma en quatre àrees diferents: la traducció automàtica, la interacció amb la veu, l'anàlisi textual i la disponibilitat de recursos lingüístics.

Diversos idiomes, com l'islandès, el letó, el lituà i el maltès, reben la puntuació més baixa en les quatre àrees, ja que tenen un suport tecnològic "feble o inexistent". A l'altre extrem de l'espectre, i encara que no es considera que cap llengua gaudeix d'un suport "excel·lent", només l'anglès rep "un bon suport ", seguit de l'espanyol que, juntament amb el francès, l'alemany, el neerlandès i l'italià tenen un "suport tecnològic moderat". El català, el basc, i el gallec al costat d'altres llengües com el búlgar, el grec , l'hongarès i el polonès, presenten una situació de suport "parcial",  la qual cosa els situa també en el conjunt de llengües d'alt risc.

En català també està en alt risc, però els resultats de l'estudi pel que fa al suport en tecnologies del llenguatge són "moderadament optimistes", indiquen els investigadors. La recerca indica que s'han produït i distribuït un gran nombre de recursos lingüístics en català, si bé els productes disponibles en espanyol, i sobretot en anglès,  són molt més nombrosos.

En el cas del gallec i el basc, el suport tecnològic és "feble o inexistent" en una àrea, la de la traducció automàtica. De fet, 21 de les 30 llengües analitzades (70%) tenen almenys una àrea amb aquesta qualificació i es troben en perill d'extinció digital.

Tanmateix, en l'àmbit català, com en la de la resta de llengües minoritàries, la indústria de les tecnologies de la llengua que transforma la recerca en productes és petita. Això es deu a que les llengües minoritàries no són un objectiu primordial per a les grans empreses que actualment dominen el sector.

Comparats amb altres llengües europees, el català, el gallec i el basc es situen a un nivell semblant al danès, el grec, l'hongarès o el suec, unes llengües que són idiomes oficials de països de la Unió Europea.

Treball de referència:

Asunción Moreno, Núria Bel, Eva Revilla, Emília Garcia i Sisco Vallverdú (2012), The Catalan Language in the Digital Age / La llengua catalana a l'era digital , sèrie metanet whitepapers, Springer.

Altres e-notícies relacionades:

Calen més recursos tecnològics, segons destaca el Llibre Blanc sobre el català