Tot sembla indicar que dominar un segon idioma afavoreix que, davant una situació de conflicte que requereix una decisió immediata, l'elecció correcta es faci més ràpidament. Un exemple d'aquesta mena de situacions en la vida quotidiana seria el conflicte que genera el senyal d'un agent de trànsit que indica aturar-se amb la llum verda del semàfor. La capacitat d'ometre la informació irrellevant i conflictiva (el semàfor) per atendre i actuar segons la informació rellevant (les indicacions de l'agent) seria mes eficient en el cas dels bilingües.

S'ha trobat evidencia de que les persones bilingües són més ràpides i eficients a l'hora de prendre decisions segons un estudi que ha estat coordinat per Albert Costa, investigador ICREA del grup de Producció del Llenguatge i Bilingüisme ( SPB ) de la Unitat de Cognició i Cervell del DTIC de la UPF i que s'acaba de publicar a Cerebral Cortex.

Conjuntament amb Albert Costa han intervingut en la recerca Mireia Hernández, investigadora del grup del SPB de la UPF,  amb investigadors de les universitats italianes San Raffaele de Milà i de Trento , de la Universitat de Hong Kong (Xina) i del University College of London (Regne Unit).

Flexibilitat i major capacitat de concentració

El treball posa de manifest que les persones bilingües presenten avantatges cognitives que van més enllà del llenguatge, atès que el bilingüisme aporta majors capacitats en el control de l'atenció que s'adquireixen principalment a una edat primerenca.

La recerca experimental ha consistit en comparar dos grups d'individus: un provinent del sud del Tirol, persones bilingües de naixement italià-alemany; amb un altre grup d'individus monolingües provinents d'Itàlia, d'edat, educació, estatus social i econòmic, comparables amb les del primer grup.

A ambdós grups se'ls va demanar que fessin la mateixa tasca cognitiva,  en el decurs de la qual es va anar mesurant l'activitat cerebral mitjançant tècniques avançades d'imatge, tals com la ressonància magnètica funcional.

Les tasques cognitives consistien en indicar si la fletxa central apuntava cap a la dreta o cap a l'esquerra, prement el botó de resposta dreta/esquerra, respectivament, i ignorant altres fletxes que apuntaven en direcció contrària que flanquejaven la fletxa central.

Els subjectes bilingües van ser més eficients en ignorar la informació contradictòria que proporcionaven les fletxes distractores, és a dir, les que representaven l'alternativa no correcta del test d'elecció de resposta.

Canvis en la matèria gris del cervell associats al bilingüisme

A més de la millor eficiència en dur a terme la tasca, els subjectes bilingües tenen més matèria gris a l'escorça cingulada anterior, una àrea cerebral que és fonamental per a suprimir informació irrellevant i conflictiva.

Igualment, els investigadors han trobat una correlació positiva entre el temps de resolució d'un conflicte i la densitat de matèria gris en la mateixa localització anatòmica abans esmentada.

Això sembla indicar que el bilingüisme té una influència directe sobre la morfologia del cervell, i que des del naixement es va optimitzant durant el creixement per dur a terme tasques cognitives que requereixen decisions ràpides i eficients.

Albert Costa, coordinador del treball explica aquesta troballa pel fet que "els individus bilingües s'habituen des de petits a controlar les seves dues llengües i així poden evitar patir interferències entre elles a l'hora de parlar i comprendre el llenguatge".

I afegeix, "Aquest procés utilitza les mateixes estructures neurals que intervenen en la presa ràpida de decisions. El seu ús continuat afavoreix un major desenvolupament anatòmic i, segons les tècniques d'imatge,  la necessitat d'utilitzar menys aquestes àrees anatòmiques que les persones que són monolingües, fins i tot en les decisions no relacionades amb el llenguatge".

Treball de referència:

Jubin Abutalebi, Pasquale Anthony Della Rosa, David W. Green, Mireia Hernandez, Paola Scifo, Roland Keim, Stefano F. Cappa i Albert Costa (2011), "Bilingualism Tunes the Anterior Cingulate Cortex for Conflict Monitoring", Cerebral Cortex, doi:10.1093/cercor/bhr287.

Altres e-notícies relacionades:

El cervell recupera les paraules que desitgem expressar en menys de 200 mil·lisegons

Un estudi revela com els humans adapten la seva percepció als canvis de la parla