El ministre d’Educació Cultura i Esports, Iñigo Méndez de Vigo va anunciar la concessió del Premi Cervantes, el guardó més important de les lletres espanyoles, a l’escriptor Eduardo Mendoza.

Escriptor consagrat de prestigi nacional i internacional, a més de traductor i intèrpret, va ser professor de Filologia Espanyola de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF i el 30 d’octubre del 2002 va inaugurar oficialment el nou curs dels Estudis de Traducció i Interpretació de la UPF amb la lliçó “La traducción y sus descontentos”.

Més recentment, aquest mateix any 2016, Eduardo Mendoza va pronunciar el 18 de gener a l’auditori del campus de la Ciutadella una conferència en el decurs de l’acte d’inauguració de l’exposició “Ara fa 30 anys: un espai de reflexió”, en la qual va parlar en clau personal sobre el procés d’integració europea, i què ha significat per a ell i per al país, tant en l’àmbit polític, econòmic, ideològic com sentimental.

El jurat del Premi Cervantes atorga el premi a Mendoza en reconeixement a tota la seva trajectòria literària i sobretot perquè amb La verdad sobre el caso Savolta (1975), va inaugurar una nova etapa de la narrativa espanyola que ha mantingut al llarg de tota la seva carrera com a novel·lista. El jurat també ha destacat l’empremta cervantina de l’autor que es fa palesa en l’ús d’una llengua literària plena de subtileses i ironia, així com també la projecció internacional de la seva obra.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és llicenciat en Dret per la UB (1965) i va viure a Nova York del 1973 al 1982 mentre treballava com a traductor de les Nacions Unides. Escriptor consagrat, ha publicat les novel·les La verdad sobre el caso Savolta (1975), que va obtenir el premi de la Crítica; El misterio de la cripta embrujada (1979);  El laberinto de las aceitunas (1982); la coneguda La ciudad de los prodigios (1986), que va obtenir el premi Ciutat de Barcelona. També és autor de La isla inaudita (1989), Sin noticias de Gurb (1991), El año del diluvio (1992); Una comedia ligera (1996), amb la qual va obtenir l'any 1998 a París el premio al Millor Llibre Estranger, atorgat també pel conjunt de la seva obra; La aventura del tocador de señoras (2001), premi al "Llibre del any" del Gremi d'Editors de Madrid; El último trayecto de Horacio Dos (2002); Mauricio o las elecciones primarias (2006), Premio de Novela Fundación José Manuel Lara;  El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), Premi Terenci Moix i Pluma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao; el llibre de relats Tres vidas de santos (2009); i Riña de gatos: Madrid 1936, guardonada amb el Premi Planeta 2010. Finalment, el 2013, Mendoza va rebre el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Cataluña.

A més, entre altres col·laboracions en els àmbits de la traducció i l’adaptació per al teatre i el cinema, en col·laboració amb la seva germana Cristina ha escrit l'obra Barcelona modernista (1989) i és autor de l'obra teatral en català Restauració (1990), que ell mateix va traduir al castellà un any més tard.