Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

Vés enrere Descobreixen un mecanisme que limita l’interferó en respostes immunitàries

Descobreixen un mecanisme que limita l’interferó en respostes immunitàries

L'estudi, liderat per Cristina López-Rodríguez i Jose Aramburu, mostra que el factor de transcripció NFAT5, que indueix múltiples mediadors inflamatoris, en canvi reprimeix als interferons de tipus I.
18.12.2019

Imatge inicial

Investigadors del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF han descobert una nova via que controla les respostes immunitàries de tipus interferó. El factor de transcripció NFAT5, que indueix múltiples mediadors inflamatoris, en canvi reprimeix als interferons de tipus I.

L'estudi, liderat per Cristina López-Rodríguez i Jose Aramburu ha estat publicat al Journal of Experimental Medicine. És fruit d'una col·laboració entre els grups de recerca del DCEXS Proteïnes NFAT i Resposta Immunitària, coordinat per Cristina López-Rodríguez i Jose Aramburu, i Resposta Immunitària i Biologia de la Infecció, coordinat per Andreas Meyerhans.

NFAT5 reprimeix la via de l'interferó de tipus I mitjançant un mecanisme en el primer nivell de regulació que és possible, evitant la seva expressió.

Els interferons són un grup de proteïnes produïdes per les nostres cèl·lules com a resposta a l'atac de patògens com els virus o de cèl·lules tumorals. Quan una cèl·lula és infectada per un virus secreta interferons, i així activa defenses antivirals en les cèl·lules pròximes. Tot i que l'interferó és clau en la protecció contra patògens, el seu excés pot ocasionar malalties inflamatòries i autoimmunes, per això la seva correcta regulació és molt important.

En estudis anteriors s'havia descrit que el factor de transcripció NFAT5 afavoreix l'expressió de nombrosos gens inflamatoris. Ara, aquest nou treball mostra que NFAT5 reprimeix la via de l'interferó de tipus I mitjançant un mecanisme en el primer nivell de regulació que és possible, evitant la seva expressió.

Com l'interferó és un dels principals reguladors de les respostes antivirus, es van estudiar infeccions virals in vitro i in vivo en models de ratolí. Els ratolins knock out de NFAT5, és a dir, que no tenien aquest factor de transcripció, produïen més interferó i controlaven millor la càrrega viral, per la qual cosa en el seu cos es desenvolupava un menor número de virus. Per tant, no tenir el NFAT5 en aquest context sembla un avantatge.

“Però també vam estudiar altres procesos in vivo on un excés d'interferó pot ser perjudicial, com en el manteniment de la reserva de cèl·lules mare”, explica Hector Huerga Encabo, primer autor de l'article. Les cèl·lules mare hematopoètiques necessiten estar en quiescencia perquè si s'activen massa, per exemple, en les infeccions cròniques, la reserva d'aquestes cèl·lules s'acaba esgotant. Així, l’excés d’interferó produit per les cèl·lules que no tenen NFAT5 causa una sobreactivació de cèl·lules mare hematopoètiques, i això permet inferir que NFAT5 contribueix a preservar la seva funció.

NFAT5 és una eina molt útil per a permetre que responguem als virus fins a un nivell tal que no comprometi altres funcions importants del nostre organisme.

Tenim un sistema que controla que les respostes d’interferó no siguin excessives i que hi hagi un terme mitjà. Al llarg de la nostra vida passarem per moltes infeccions i produir massa interferó cada vegada que responem a elles podria esgotar la reserva de cèl·lules mare hematopoètiques. “Ara sabem que NFAT5 és clau per asegurar aquesta regulació tan precisa”, detalla Hector Huerga Encabo. “En la immunologia hi ha molts casos en els quals és necessari que la resposta tingui un fre per a evitar que aquesta sigui excessiva. D'aquesta manera, estem protegits enfront de les malalties causades per la sobreproducció de mediadors inflamatoris”, afegeix.

Un mecanisme conservat evolutivament

“A partir dels experiments que hem realitzat en ratolins i sistemes cel·lulars humans, proposem que aquest és un mecanisme conservat entre les dues espècies”, detalla Cristina López-Rodríguez. “De fet, la regió crítica del gen d'interferó beta que controla NFAT5 també està molt ben conservada en la resta de mamífers”, agrega. Això il·lustra com l'evolució ha modelat les respostes a patògens per a assegurar la seva eficàcia alhora que minimitza els seus efectes adversos “NFAT5 és una eina molt útil per a permetre que responguem als virus fins a un nivell tal que no comprometi altres funcions importants del nostre organisme”, conclou Jose Aramburu.

A l'estudi també han col·laborat investigadors de la Universitat de Barcelona, la Virgínia Commonwealth University, la Universitat CEU Sant Pau i l'Institut Hospital de la Mar d’Investigaicions Mèdiques.

Article de referència

Hector Huerga Encabo, Laia Traveset, Jordi Argilaguet, Ana Angulo, Estanislao Nistal-Villán, Rahul Jaiswal, Carlos R. Escalante, Christos Gekas, Andreas Meyerhans, Jose Aramburu, Cristina López-Rodríguez; The transcription factor NFAT5 limits infection-induced type I interferon responses. J Exp Med 2 March 2020; 217 (3): e20190449.DOI: 10.1084/jem.20190449

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació