La idea que es pot mobilitzar els votants al voltant de la por i de les amenaces percebudes respecte a conflictes, terrorisme o malalties, i sovint respecte a persones i col·lectius (com ara immigrants o minories ètniques) associades a aquestes amenaces, es troba a la base de campanyes polítiques i discursos en molts contextos diferents.

Però els electors canvien efectivament el seu comportament com a conseqüència de la por?, o bé la por està relacionada simplement amb les idees polítiques o les ideologies que guien en última instància el comportament dels electors?

 "Les reaccions emocionals associades a la por poden tenir un fort impacte electoral".

Un estudi publicat recentment a NBER Working Papers vol ajudar a respondre a aquestes preguntes. Els autors són Filipe R. Campante (Universitat Johns Hopkins, EUA), Emilio Depetris-Chauvin (Pontifícia Universitat Catòlica de Xile) i Ruben Durante, professor d'investigació ICREA del Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

"Les nostres troballes indiquen que les reaccions emocionals associades a la por poden tenir un fort impacte electoral, que els polítics ho perceben i actuen estratègicament com a resposta a aquest fet, i que a més pot influir en qüestions que es poden associar de manera plausible amb el factor específic que desencadena la por", afirmen els autors.

Influència de l'Ebola a les mid-term elections del 2014 als EUA

La recerca analitza un experiment natural que va generar percepcions d'amenaça, encara que semblava tenir un impacte menyspreable en l'entorn real de risc: l'episodi de ensurt de contagi de l'Ebola, tal com es va experimentar als EUA, a la tardor de 2014, i com aquest ensurt va influir en les eleccions de mig mandat (mid-term elections) celebrades un mes després de l'aparició del brot.

Aquestes eleccions congressuals i governamentals van tenir lloc al punt mig de la segona legislatura del president Obama, en què es van escollir els 435 escons de la Cambra de Representants dels EUA, 36 senadors pertanyents a 36 estats i els governadors de 36 estats i de tres territoris.

La recerca és pionera en l'estudi de l'impacte electoral causal de la crisi de l'Ebola en un país en gran part no afectat des d'una perspectiva epidemiològica per aquest esclat.

Mentre que el brot d’Ebola a l'Àfrica Occidental va ser aquell 2014 el més extens i complex des que el virus es va descobrir per primera vegada, els experts en salut pública van detectar de seguida que la probabilitat d'un brot de la malaltia als Estats Units era extremadament baixa. No obstant això, l'episodi, del qual es van detectar quatre casos importats als EUA (finalment es van haver d'atendre a onze persones, i dues d'elles van morir) va desencadenar pors i ansietats substancials al país.

L'anàlisi de l'activitat en línia es vincula amb una disminució del vot demòcrata

Explorant l'evolució en el temps i la ubicació dins el territori dels EUA dels quatre casos diagnosticats al país, els investigadors mostren que l'augment de la preocupació per l'Ebola, mesurada per l'activitat en línia, va provocar una quota de vot més baixa per als demòcrates, així com una disminució de la participació.

"Un augment de la desviació estàndard de la preocupació per l'Ebola, tal com s'expressa en els tuits o en les recerques per Internet, va induir una quota inferior de vot demòcrata, poc més de quatre punts percentuals a la Cambra i tres punts percentuals en les eleccions del Senat i de les autoritats governamentals", afirmen els investigadors. Així mateix, un augment de la desviació estàndard en les recerques hauria provocat una caiguda de 1,4 punts percentuals en la participació en les eleccions, que amb un 36,7%, va ser la més baixa des de l’any 1942.

Aquest efecte va provocar que molts partidaris potencials del partit demòcrata s'abstinguessin, que els republicans milloressin els seus resultats, i que desapareguessin els beneficis que la majoria demòcrata havia gaudit entre 2012 i 2014.

Aprofitament estratègic de la crisi de l'Ebola per part del Partit Republicà

L'estudi mostra com els candidats republicans van respondre a l'ensurt de l'Ebola fent esment de la malaltia en els seus butlletins informatius adreçats als electors i incloent el tema en els anuncis de campanyes dels candidats publicats en els mitjans.

Ho van fer de manera vinculada amb temes tradicionalment considerats favorables al Partit Republicà i lligats a amenaces externes (com la immigració o el terrorisme). Aquesta resposta només provenia dels republicans, especialment dels que s'enfrontaven a conteses electorals competitives, el que suggereix un ús estratègic de la crisi de l'Ebola per part d'aquest partit.

"La nostra investigació suggereix que els electors van respondre a aquesta estratègia amb actituds cada vegada més conservadores sobre la immigració, però no sobre altres qüestions amb càrrega ideològica, com el matrimoni entre persones del mateix sexe i els drets de possessió d'armes (pro -gun)", sostenen.

"Les possibilitats estratègiques de què disposen els polítics estan limitades per les associacions que es puguin votar de manera versemblant".

Per tant, els autors afirmen que les possibilitats estratègiques de què disposen els polítics estan limitades per les associacions que es puguin votar de manera versemblant: perquè puguin ser reeixides, s'ha de poder establir una connexió plausible entre l'amenaça (en aquest cas l’Ebola) i un tema (en aquest cas, la immigració) que la ment dels electors detecti que els pot afavorir.

D'altra banda, la recerca evidència que la crisi de l’Ebola no va provocar efectes de desaprovació dels governants que hi havia en aquell moment, ni va afectar la percepció d'eficàcia del president Obama a l'hora d'afrontar l'amenaça de la malaltia.

Segons els autors, aquest efecte causal de la por pot dependre de les característiques de l'amenaça específica en qüestió. Per exemple, l'actual episodi de coronavirus (Covid-19) que comporta un risc públic per al medi ambient de tot el món, podria tenir un impacte diferent en termes de com els electors avaluen el rendiment dels governants.

Treball de referència: Campante, F. R., Depetris-Chauvin, E. i Durante, R. (març de 2020). "The Virus of Fear: The Political Impact of Ebola in the U.S." NBER Working Paper, núm. 2689