Carol Maier, professora de l'Institut de Lingüística Aplicada a la Kent State University (Ohio, EUA), pronunciarà la lliçó inaugural Retranslation: Questions of Inquiry, Intervention and Integrity amb què s'inaugura els curs acadèmic 2011-2012 dels Estudis de Traducció i Interpretació. L'acte, tindrà lloc el 18 d'octubre, a les 12.30 hores, a l'auditori del campus de la Comunicació - Poblenou i està organitzat per la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF. Comptarà amb la presència de Cristina Gelpí, degana de la Facultat.

La ponent centrarà la seva lliçó al voltant de la retraducció o procés pel qual es tradueix novament un text ja traduït anteriorment, la seva importància en la literatura contemporània i la influència en el treball dels escriptors d'arreu del món. Són diversos els motius pels quals un obra pot requerir una nova retraducció: l'envelliment de les traduccions originals, la relectura, la revalorització, la seva actualització o la projecció del traductor sobre la traducció.

Una experta en teoria, pràctica i pedagogia de la traducció

Carol Maier és professora de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Kent State University, on participa en el programa de postgrau en escriptura creativa NEOMFA. Els seus interessos de recerca inclouen la teoria, la pràctica i la pedagogia de la traducció, i ha publicat diverses traduccions d'obres d'Octavio Armand, Rosa Chacel, Severo Sarduy, Nivaria Tejera i María Zambrano, entre d'altres.

Algunes de les publicacions més recents de Maier són: Between Languages and Cultures: Translation and Cross-Cultural Texts (1996) coeditat conjuntament amb Anuradha Dingwaney, un assaig sobre la traducció en el context de la intervenció i el conflicte. Igualment ha editat, conjuntament amb Mona Baker, un monogràfic The interpreter and Traslator Trainer (2007) i ha coeditat amb Françoise Massardier-Kenney l'obra Teaching Literary Texts in Translation (2010).

Les línies de recerca de Carol Maier se centren en la traducció, l'estudi de la literatura hispanoamericana contemporània, molt especialment les generacions del 1898 i de 1927, la poesia espanyola contemporània i les escriptores hispanes, així com la teoria de la traducció i la pedagogia de la traducció.