Els mitjans de comunicació, el cinema, la pintura, la fotografia, l’arquitectura o l’escultura han impregnat el nostre imaginari de moltes imatges iconogràfiques del poder. Un líder a la seva mansió o palau governamental o compartint confidències amb el seu xofer dins del seu cotxe oficial, una estàtua que s’erigeix o que és enderrocada, un dirigent que passeja tot sol pel carrer o per la muntanya aparentment de forma casual... només en són alguns exemples.

Sobre aquest tema versa precisament el llibre El poder en escena, que desvetlla quins interessos s’amaguen darrere de les icones que utilitza el poder per legitimar-se socialment. L’obra l’han coordinat dos professors i investigadors del grup de recerca Col·lectiu d'Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals (CINEMA) del Departament de Comunicació de la UPF, Jordi Balló i Alan Salvadó.

Alan Salvadó, també professor d’Història del Cinema i Models de Posada en Escena, i Jordi Balló, professor d’Iconografia del cinema i director del Departament de Comunicació de la UPF, són editors d’una obra col·lectiva en què han participat 22 escriptores i 22 escriptors.

Jordi Balló: “Hem demanat als autors que rastregin un motiu visual diferent de l'esfera pública, amb l'objectiu de desemmascarar la posada en escena dels diferents poders”

“Hem demanat als autors que rastregin un motiu visual diferent de l'esfera pública, amb l'objectiu de desemmascarar la posada en escena dels diferents poders, que se solen presentar davant de la ciutadania ocultant la seva naturalesa de construcció visual” – explica Balló.

Entre els coautors i coautores de l’obra, hi figuren les filòsofes Marina Garcés, Remedios Zafra i Laura Llevadot; el crític d’art, docent i investigador, Carles Guerra;   o la catedràtica de la Facultat d’Humanitats de la UPF, Victoria Cirlot, entre d’altres. Per part de la UPF, també són editors adjunts d’aquesta publicació d’altres investigadors del grup de recerca CINEMA com Ana Aitana Fernández Moreno o Iván Pintor, a més de la directora del grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat, Mercè Oliva.

Alan Salvadó: ”El llibre posa de manifest com des de l'àmbit polític, judicial, econòmic, policial o civil es troben vies iconogràfiques per autorepresentar-se que esdevenen reconeixibles per la seva recurrència periòdica als mitjans de comunicació i les xarxes socials”

Les icones visuals que examinen els coautors de la publicació es refereixen a diferents àmbits vinculats al poder, des de la política fins a l’economia, passant pel poder judicial o els cossos policials que exerceixen el monopoli de la força. També es desvetlla què s’amaga darrere de les formes visuals d’alguns rituals socials, històricament condicionades per la influència cultural de la religió.  

Així per exemple, en l’àmbit polític, l’obra analitza icones visuals vinculades a dirigents de diferents països, entre finals del segle XX i principis del segle XXI, com Ronald Reagan, François Mitterrand, Barack Obama, Donald Trump, Vladimir Putin, Emmanuel Macron o Rodrigo Rato.

Si bé les icones visuals de les diferents formes del poder poden ser percebudes com a espontànies o casuals per l’opinió pública, el seu examen minuciós fa aflorar la seva construcció interessada. “El llibre posa de manifest com des de l'àmbit polític, judicial, econòmic, policial o civil es troben vies iconogràfiques per autorepresentar-se que esdevenen reconeixibles per la seva recurrència periòdica als mitjans de comunicació i les xarxes socials” – exposa Salvadó.

Les icones visuals del poder contemporani, hereves de símbols passats

L’obra també evidencia que les icones visuals dels nostres temps s’inspiren i són hereves de les emprades en èpoques passades, si bé s’han adaptat al context de la societat contemporània. En aquest sentit, un dels exemples del llibre es refereix a la simbologia del repic de campanes, icona del poder religiós, social, militar, polític i, més modernament, de les elits financeres. Tradicionalment i encara ara, el repic de campanes marca l’inici dels oficis religiosos. A l’època medieval, el repic de campanes també podia servir per allunyar els mals esperits o per marcar el ritme del temps, quan encara no existia el rellotge. Des de temps medievals i durant l’Edat Moderna, les campanes també s’han associat a les conteses i victòries militars. A partir del segle XVIII, també el repic de campanes va servir per marcar l’obertura i tancament de les borses, una tradició que ha arribat fins als nostres dies, que ha esdevingut un ritual visual imprescindible per la posada en marxa del capitalisme.

A més de desemmascarar les icones del poder i contextualitzar-les històricament, l’obra dedica el seu darrer capítol a un recurs visual modern, el meme, que precisament subverteix i confronta a partir de l’humor les representacions visuals de les elits.

Els editors i coordinadors de la publicació

Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor d'Iconografia del Cinema, i director del Màster en Documental de Creació en la Universitat Pompeu Fabra. També és director del Departament de Comunicació de la Universitat. Entre 2002 i 2014, va publicar la sèrie Iconofilias al suplement Cultura/s de La Vanguardia, conjunt d'assajos il·lustrats que han inspirat objectius i metodologia de El poder en escena.

Alan Salvadó (Barcelona, 1981) és professor d'Història del Cinema i Models de Posada en Escena al grau en Comunicació Audiovisual de la UPF. La seva recerca se centra en la història i l'estètica del paisatge, la iconografia audiovisual i la cultura visual, especialment en la comunicació política. Ha desenvolupat investigacions en aquests camps de recerca tant a Barcelona i Girona com a París.

Referència del llibre:

Salvadó, A. i Balló, J. (2023). El poder en escena. Galaxia Gutenberg.