Sergi Schaaff, degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual entre els anys 2000 i 2004 i un dels impulsors d'aquesta titulació a la Universitat, va rebre la Medalla de la UPF de mans del rector Josep Joan Moreso, en el decurs d'un acte que va tenir lloc el 14 de setembre, al migdia, a l'auditori del campus de la Comunicació - Poblenou, que es va omplir per a l'ocasió.

Un breu videoclip amb imatges de diversos programes de televisió dirigits per Schaaff en els darrers quaranta anys va servir d'introducció de l'acte, que va comptar amb les intervencions de Josep M. Casasús, degà de la Facultat de Comunicació, i Josep Gifreu, catedràtic de Comunicació de la UPF. Ambdós van repassar la trajectòria acadèmic i professional de Schaaff i li van agraïr el compromís i col·laboració durant els anys que va estar vinculat a la Universitat.

Després de rebre la Medalla, Sergi Schaaff va pronunciar unes sentides paraules, en les quals va tenir un record per al professorat i el personal d'administració i serveis que van estar al seu costat durant el seu pas per la UPF.

La intervenció de Josep Joan Moreso (document en pdf, 82 KB) va cloure l'acte, que va ser seguit per un bon nombre de companys del departament i de la facultat i persones vinculades al món de l'audiovisual, com ara el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Ramon Font, o el presentador de televisió Jordi Hurtado. Diversos familiars i amics de Schaaff també hi van ser presents.

El Consell de Govern de la Universitat va acordar el passat 16 de juny atorgar aquesta distinció a Sergi Schaaff "per la seva contribució a la posada en marxa de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual, per la seva trajectòria docent i investigadora en l'àmbit de la realització televisiva i en agraïment de la tasca desenvolupada amb dedicació i entusiasme durant el període 2000-2004 com a degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF".

Impulsor i exdegà dels Estudis de Comunicació Audiovisual

Sergi Schaaff i Casals (Barcelona, 1937) es va llicenciar en Ciències de la Informació per la UAB, universitat en la qual va començar la seva trajectòria acadèmica, primer com a professor de Tecnologia de la Televisió i Cap d'Àrea de Tecnologia (1978-1985) i després com a vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació (1980-1981).

El 1992 es va incorporar a la UPF, com a membre de la comissió redactora del pla dels nous Estudis de Comunicació Audiovisual (dels quals va ser professor des del curs següent), i cap de l'àrea de Producció i Realització. Posteriorment, fou vicedegà  (1996- 2000), i degà (2000-2004) dels Estudis. L'any 2009, al complir 70 anys, no pogué seguir com a professor contractat i va deixar la Universitat.

Realitzador, productor i director executiu

En l'àmbit professional, Sergi Schaaff ha estat realitzador, productor i director executiu d'un extens llistat de sèries de ficció i programes emesos per diferents canals de televisió estatals, molts dels quals han estat referents dins del seu respectiu gènere.

Ha estat vinculat durant bona part de la seva carrera a Televisió Espanyola: durant la dècada dels 60 es va incorporar als espais Aquí el segundo programa (1966) (en el qual va debutar com a realitzador) i La carretera es de todos (1967-1969). Ja a la dècada dels 70, va ser l'autor i adaptador de nombrosos guions de ficció, pertanyents a les sèries Hora 11, Ficciones i Pequeño estudio. Al llarg d'aquesta època va realitzar programes com ara Teatro Club (1976), Terra d'escudella (1977), o Festa amb Rosa Maria Sardà (1979), ja dins de TVE a Catalunya, de la qual va ser nomenat director de programes el 1981.

Durant els següents anys va ser l'artífex i director d'alguns espais tan reeixits com ara Si lo sé no vengo (1985-1989), El tiempo es oro (1987-1992), 3x4 (1988-1999), La luna (1989), La vida es juego (1992-1994), Ruta Quetzal (1993) i Saber y Ganar (1997), un concurs cultural que ja porta més de 13 anys en antena i que s'ha mantingut amb una gran acceptació popular.

Fora de TVE, ha fet incursions a diferents canals autonòmics i estatals. Així, a Televisió de Catalunya va dirigir l'espai Per molts anys (1994-1995) o la sitcom Pets-and Pets (2002), i des del 2006 és el productor executiu de No em ratllis. També al Canal 9 va dirigir els programes 1 de 5 (1989-1990) o Tria Tres (1990-1991), i a Telecinco, va realitzar La semana que viene (1998).

Membre de diferents entitats i associacions de l'àmbit audiovisual català, al llarg de la seva dilatada trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals el Premi Ondas (1979) per la direcció de Salomé, d'Oscar Wlide, en versió de Terenci Moix i interpretada per Núria Espert; els premis Zapping de Telespectadors Associats de Catalunya (2004); el Premi Talento de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de la Televisió (2005), i nombrosos guardons per al programa concurs Saber y Ganar.