Times Higher Education ha presentat avui els resultats del 2020 THE University Impact Rankings, la segona edició d’aquesta classificació, que avalua l’impacte de l’activitat de les institucions universitàries en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El rànquing s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de l’activitat de les universitats en els disset ODS, sis més que en la primera edició.

En total, hi han participat més de 760 universitats, un 50% més que l’any anterior, i la UPF ocupa la posició 53 del món, consolidant els bons resultats obtinguts en la primera edició. A més a més, se situa com la 3a universitat de l’estat i la 23 d’Europa. En les classificacions sectorials, destaquen els resultats de la Universitat en els ODS vinculats a Pau, justícia i institucions sòlides (5a del món); Acció per al clima (12a del món), i Igualtat de gènere (26a del món).

Mònica Figueras, vicerectora per a projectes de compromís social i igualtat, assegura que “la bona posició en aquest rànquing, tant en la primera com en l'actual edició, és una prova del compromís i treball de la UPF en avançar cap els objectius de Nacions Unides. Les universitats som també agents responsables de la consecució dels ODS perquè les nostres accions tenen un clar impacte en la societat, tant en la formació de les persones com en la transferència social de la recerca, i en la pròpia governança de la institució i les accions que portem a terme”.

“La bona posició en aquest rànquing, tant en la primera com en l'actual edició, és una prova del compromís i treball de la UPF en avançar cap els objectius de Nacions Unides. Les universitats som també agents responsables de la consecució dels ODS perquè les nostres accions tenen un clar impacte en la societat"

En aquesta edició del rànquing s’ha analitzat l’activitat de les universitats en els disset ODS, a diferencia de l’any anterior, quan només se’n van agafar onze com a referència. Per poder-hi participar, cada universitat havia de presentar la seva candidatura, com a mínim, a tres ODS a més de l’ODS 17, de compliment obligatori per a totes les institucions. Amb aquestes dades, THE ha elaborat dos tipus de classificacions: una global (construïda a partir dels resultats de la universitat en els tres ODS on ha obtingut millors resultats) i els rànquings específics de cada ODS.

Com explica la vicerectora, “la UPF ja fa anys que està impulsant amb força la dimensió social de la institució. L'aparició dels ODS encaixava perfectament en els compromisos ja adquirits i ha suposat una altra manera d'ordenar i sistematitzar la feina feta en diferents àmbits de la universitat (recerca, docència, gestió, entorn, comunitat...)”.

La UPF presenta la seva candidatura en vuit dels disset ODS avaluats

Els dos ODS amb més participació han estat el 4, Educació de qualitat (més de 670 universitats), i el 3, Salut i benestar (620 universitats). La taula següent mostra el detall i resultats obtinguts en cada camp.

Entre parèntesi, el número total d’universitats que han presentat candidatura a l’ODS

Un rànquing per visualitzar el compromís de les universitats amb l’assoliment dels ODS

D’acord amb THE, aquest rànquing respon a la necessitat de “mostrar com el sector de l’educació superior treballa per construir i fer possibles els objectius marcats per Nacions Unides”, a més de ser una oportunitat per destacar l’activitat d’una institució en àmbits no coberts per d’altres classificacions. Així, segons THE, “la inclusió d’una institució en aquest rànquing és, en sí mateixa, un gran èxit i visualitza la universitat com a actor pioner global, demostrant el compromís de la institució amb els ODS, no només a través de la docència, la recerca i la transferència de coneixement; sinó també a través de les pràctiques internes, les polítiques i els procediments de la mateixa institució”.

L’avaluació de cada ODS ha inclòs un ampli ventall d’indicadors qualitatius i quantitatius, proveïts per la pròpia Universitat i altres fonts externes, com per exemple Elsevier, soci de THE per al proveïment de les dades bibliomètriques i de producció científica. Un element fonamental de l’avaluació ha consistit en què cada Universitat havia d’acreditar la veracitat de la informació que facilitava per la via d’enllaços a documents, webs o altra informació pública; sent penalitzada en els casos on no pogués demostrar la fiabilitat de les dades aportades.