Vés enrere La falsa sensació de confiança sobre la pressió sanguínia comporta que la ciutadania faci un menor seguiment mèdic per controlar-la

La falsa sensació de confiança sobre la pressió sanguínia comporta que la ciutadania faci un menor seguiment mèdic per controlar-la

Un estudi liderat per la University of Southern California, amb la participació d'investigadors vinculats a la UPF i a universitats i centres de recerca de Leeds, Pittsburgh, St. Louis i Sydney, indica que la falsa sensació de confiança sobre els propis coneixements de la pressió sanguínia pot comportar riscos per a la salut, perquè comporta que la ciutadania en faci un menor seguiment mèdic.

10.02.2023

Imatge inicial

La falsa sensació de confiança sobre la pressió sanguínia comporta que la ciutadania faci un menor seguiment mèdic per controlar-la, cosa que comporta riscos potencials per a la seva salut. Aquesta és una de les principals conclusions d'una recerca liderada per la University of Southern California (USC), amb la participació d’investigadors i investigadores vinculats a la UPF i a universitats i centres de recerca de Leeds, Pittsburgh, St. Louis i Sydney.

Els principals resultats de l’estudi centren l’article “The Role of Confidence and Knowledge in Intentions to (Not) Seek Care for Hypertension: Evidence From a National Survey”, publicat el passat 25 de gener a la revista Medical Decision Making i elaborat per Wändi Bruine de Bruin (Price School of Public Policy i Dornsife Department of Psychology, University of Southern California, Los Angeles), Yasmina Okan (Departament de Comunicació de la UPF i Centre for Decision Research, Leeds University Business School), Tamar Krishnamurti (Center for Research on Health Care, Division of General Internal Medicine, University of Pittsburgh) i Mark D. Huffman (Global Health Center and Cardiovascular Division, Washington University in St Louis i The George Institute for Global Health, Sydney).

Yasmina Okan (UPF) “És important no deixar-nos guiar únicament per la nostra confiança subjectiva, informar-nos sobre el significat dels diferents valors de la pressió arterial a partir de fonts fiables i buscar atenció mèdica si els nostres nivells són elevats”.

A partir de les conclusions de l'estudi, Yasmina Okan, coautora de l'article vinculada al Departament de Comunicació de la UPF, exposa: “la confiança pot no correspondre's amb el nostre coneixement objectiu, especialment si mai no hem rebut explicacions clares sobre els objectius de pressió arterial i les implicacions de diferents nivells de pressió sistòlica i diastòlica. És important no deixar-nos guiar únicament per la nostra confiança subjectiva, informar-nos sobre el significat dels diferents valors de la pressió arterial a partir de fonts fiables i buscar atenció mèdica si els nostres nivells són elevats”.

Què signifiquen els números de la pressió arterial?

Els valors de la pressió arterial es mesuren amb dos números. El número superior correspon a la pressió sistòlica de la sang i mesura la pressió a les artèries quan els nostres cors bateguen. El segon número correspon a la pressió arterial diastòlica i mesura la pressió a les artèries quan els nostres cors descansen. Segons la American Heart Association, hi ha cinc categories de pressió arterial amb els següents valors, en què s'ha basat l'estudi realitzat als Estats Units:

  • Normal (pressió sistòlica menor de 120 mm Hg i diastòlica menor de 80 mm Hg)
  • Elevat (pressió sistòlica entre120-129 mm Hg i diastòlica menor de 80 mm Hg)
  • Hipertensió de grau 1 (pressió sistòlica entre 130-139 mm Hg o diastòlica entre 80-89 mm Hg)
  • Hipertensió de grau 2 (pressió sistòlica superior a 140 mm Hg o diastòlica superior a 90 mm Hg)
  • Crisi hipertensiva: pressió sistòlica superior a 180 mm Hg i/o diastòlica superior a 120 mm Hg

A Europa, les categories de pressió arterial establertes per la European Society of Cardiology i la European Society of Hypertension varien lleugerament respecte a les establertes per les guies nord-americanes. En el context europeu, el llindar definitori d'hipertensió se situaria en 140/90 mm Hg, mentre que valors per sota de 130/85 mm Hg es categoritzarien com a normals.

Per valorar el nivell de coneixement de la ciutadania sobre la pressió sanguínia segons els criteris de la American Heart Association, el grup de recerca autor de l'estudi va encarregar una enquesta a 6.592 adults nord-americans, entre ells 1.342 amb hipertensió sense comorbiditats (cardiopatia, malaltia renal o diabetis) i 795 amb hipertensió i comorbiditats. L'enquesta es va dur a terme mitjançant el Understanding America Study del Center for Economic and Social Research (CESR) de la USC. La investigació ha comptat amb el suport financer de les institucions següents: Roybal Center for Behavioral Interventions in Aging from the National Institute on Aging, CESR i USC Schaeffer Center for Health Policy & Economics.

Bruine de Bruin, investigadora principal de l'estudi (University of Southern Califòrnia): “Tendim a sentir-nos més segurs sobre temes que són més familiars. I la pressió arterial se sent com un tema familiar perquè es mesura en gairebé totes les visites mèdiques"

El 64% dels enquestats van expressar confiança en la seva comprensió dels números de pressió arterial, però només el 36% va declarar que 120/80 mm Hg era el llindar màxim per a la pressió arterial normal/sana. Aquest percentatge se situava en un 39% si s'utilitza un criteri més ampli que considera que el llindar màxim era de 130/80mm Hg. Entre les causes de la falsa confiança sobre els propis coneixements de la pressió sanguínia, l'estudi cita que és un tema que resulta familiar per a moltes persones. “Tendim a sentir-nos més segurs sobre temes que són més familiars. I la pressió arterial se sent com un tema familiar perquè es mesura en gairebé totes les visites mèdiques", exposa Bruine de Bruin, autora i investigadora principal de l'article i codirectora del Behavioral Sciences program a l’USC Schaeffer Center for Health Policy & Economics.

Riscos per a la salut d'un control mèdic insuficient de la tensió arterial

A llarg termini, una alta pressió arterial danya els vasos sanguinis, augmenta el risc d'insuficiència cardíaca i comporta altres problemes de salut, especialment en pacients amb malalties addicionals com la cardiopatia, la malaltia renal i la diabetis. L'alta pressió arterial és més comuna a mesura que envellim i la majoria de la gent desenvoluparà pressió arterial durant la seva vida. Un dels factors que dificulta el seu diagnòstic és que la hipertensió arterial “normalment no presenta símptomes”, tal com adverteix Bruine de Bruin (University of Southern California). Per això, el coautor de l'article i expert en hipertensió arterial Mark Huffman, professor de Medicina a la Universitat de Washington a St. Louis, assegura: "Identificar, tractar i controlar l'alta pressió sanguínia és un gran repte clínic i de salut pública".

Als Estats Units, on s'ha realitzat aquest estudi, gairebé la meitat de la població adulta té hipertensió segons dades del Centers for Disease Control and Prevention. En el nostre entorn més proper, la incidència de la hipertensió també és elevada. A l'Estat espanyol, s'estima que entre un 33% i un 44% de la població té hipertensió, segons dades de diversos estudis. A més, s'estima que més d'un terç dels pacients amb hipertensió a Espanya no han estat diagnosticats. Quant al nivell de coneixements de la població espanyola sobre la pressió sanguínia, Yasmina Okan (UPF) exposa: “els estudis existents a Espanya indiquen que el nivell de coneixement és baix en general, fins i tot entre pacients amb hipertensió. Això no obstant, fins on hem pogut determinar, els estudis esmentats no han analitzat la relació entre el nivell de coneixement de les persones sobre aquest tema i la seva confiança”.

Yasmina Okan (UPF): “els mitjans de comunicació juguen sens dubte un paper fonamental, ja que el nivell de cobertura mediàtica pot afectar la nostra percepció del risc associat amb la hipertensió. Avui, malgrat ser una de les principals causes de mort a nivell global, la hipertensió no sol rebre massa atenció mediàtica”

El que és comú a totes les societats occidentals és l'elevada incidència de la hipertensió arterial. Segons l'OMS, és un dels problemes de salut més freqüent de les societats modernes i arreu del món afecta 1.130 milions de persones. Per això, l'estudi destaca la necessitat de desenvolupar més accions de sensibilització i prevenció de la hipertensió arterial. D'una banda, les campanyes de les autoritats sanitàries i la informació proporcionada directament pels professionals sanitaris als seus pacients podrien contribuir a millorar el nivell de coneixement sobre pressió arterial entre la ciutadania. Actualment, “el coneixement del que signifiquen aquests números de pressió arterial no es transfereix del professional al pacient”- assegura Bruine de Bruin (USC). D'altra banda, Okan (UPF) destaca el paper que poden jugar els mitjans de comunicació: “els mitjans de comunicació juguen sens dubte un paper fonamental, ja que el nivell de cobertura mediàtica pot afectar la nostra percepció del risc associat amb la hipertensió. Avui, malgrat ser una de les principals causes de mort a nivell global, la hipertensió no sol rebre massa atenció mediàtica”. En definitiva, considera que els mitjans podrien contribuir en major mesura a prevenir la hipertensió i les seves conseqüències.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació