La tesi de Cindy Guin Freire, titulada El derecho a la rectificación en Ecuador y su aplicación en torno a la Ley Orgánica de Comunicación durante los gobiernos de Rafael Correa y Lenin Moreno. Percepciones de los colectivos: jurídico, académico y periodístico entre los años 2013-2021, se centra en l’ús del dret de rectificació, en concret mitjançant el cas de la Ley Orgánica de Comunicación d'Equador, la seva aplicació durant els governs de Rafael Correa i Lenin Moreno, i la percepció que de la seva feina com a possible mecanisme de censura i autocensura tenen tres col·lectius: els periodistes i altres agents dels mitjans de comunicació, els legisladors i juristes, i el món acadèmic. Els membres del tribunal, format per Guillermo López García, de la Universitat de València, com a president; Koldo Meso, de la Universitat del País Basc, com a vocal; i Laura Pérez-Altable, coordinadora del grup de recerca DIGIDOC de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), van destacar que, més enllà del cas concret, la investigació planteja temes de rellevància social, com ara l'ús de la llei en la regulació de l'activitat dels mitjans de comunicació.

A la seva recerca, la ja doctora Guin aprecia que “l'aplicació del dret a la rectificació durant els governs de Rafael Correa va generar mecanismes d'autocensura als periodistes i mitjans de comunicació”, almenys és la percepció dels diversos col·lectius entrevistats. Cindy Guin va destacar que tots els col·lectius van assegurar que els objectius de la llei van ser “intencionals”, i “responia a un objectiu polític, el qual buscava com a principal intenció la consolidació del govern de Rafael Correa i la seva imatge com a líder polític”. Si bé "el sorgiment de governs d'esquerra al Con Sud va comportar la implementació de noves polítiques en l'àmbit de la comunicació, buscant revertir els efectes de la desregulació neoliberal", a la pràctica l'aplicació d'aquests instruments legals va suposar una intervenció en la línia de l'“activisme mediàtic” proposada per Kitzberger, de manera que el govern de Correa va iniciar “una postura activa i participativa en la definició de l'agenda mediàtica i en la regulació dels mitjans de comunicació”. Tot i que en determinats col·lectius, singularment l'acadèmic, es percep la llei com a teòricament positiva en general, fins i tot en aquest grup no hi manca qui pensa que “la llei va atemptar contra la llibertat d'expressió i que es van cometre abusos en la seva aplicació”.

En tot cas, la tesi de Cindy Guin Freire “evidencia clarament la necessitat contínua d’estudiar i aprofundir en els temes relacionats amb la llibertat d’expressió. Aprofundir en aquests temes és essencial per obtenir una comprensió completa de la situació del periodisme, el seu exercici, els desafiaments i conflictes a què s'enfronta actualment. Aquest enfocament més profund i detallat permetrà adquirir una visió crítica i proactiva que pugui contribuir a formular possibles alternatives i solucions”. Aquest va ser precisament un dels factors que el tribunal que va atorgar per unanimitat la màxima qualificació al treball va subratllar per destacar l'excel·lència de la investigació.

D’esquerra a dreta: Javier Díaz Noci, director de la tesi, Guillermo López García, president del tribunal, Koldo Meso, vocal, Cindy Guin Freire, ja doctora, i Laura Pérez Altable, secretària del tribunal. Fotografia: Kevin García.