El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va acordar el passat 15 de desembre la incorporació de Jaume Guillamet, catedràtic d'Història del Periodisme del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, com a nou membre numerari.

El professor Guillamet s'incorpora a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'entitat cultural, que promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana.

Juntament amb Jaume Guillamet, van ser nomenats Jaume Miranda, director general de l'Institut Cartogràfic i Geoloògic de Catalunya; Antoni Roca, historiador de la Ciència (ambdós a la secció de Ciències i Tecnologia) i Josep Olestí, professor de Filosofia de la Universitat de Girona (Secció de Filosofia i Ciències Socials).

Actualment, la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC compta, entre els seus 48 membres, amb vuit catedràtics de la UPF: Enric Argullol, Jaume Casals, Josep M. Casasús (vicepresident), Joan Egea, Jordi Galí, Jaume Guillamet, Andreu Mas-Colell i Carles Viver Pi-Sunyer.

Un periodista actiu en l'àmbit acadèmic i editorial

Jaume Guillamet Lloveras (Figueres, 1950) és periodista i doctor en història per la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, degà dels Estudis de Periodisme i vicerector d'Infraestructures i Fundacions de la UPF. Actualment és coordinador del Grup de Recerca en Periodisme (GRP) i coordinador del Programa de Doctorat en Comunicació.

Anteriorment, havia estat subdirector dels diaris Tele/eXpres i  Avui, i cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona, així com membre de la primera junta de govern del Coŀlegi de Periodistes de Catalunya i director de la revista Annals del Periodisme Català. Ha estat membre fundador i president de la Societat Catalana de Comunicació (IEC).

És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen  La nova premsa catalana (1975),  La premsa comarcal (1983), Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1994),  Premsa, franquisme i autonomia (1996),  Història del periodisme (2003),  Els orígens de la premsa a Catalunya (2003) i  L'arrencada del periodisme liberal (2010), així com coautor de  El desafiament català (2014) i  El periodismo en las transiciones políticas (2014). És coeditor del  primer volum del  Catàleg històric general de la premsa en català, de pròxima aparició.