El 3 de novembre, a les 13.00 hores, Jordi Xifra, director del grau en Publicitat i Relacions Públiques, conjuntament amb Mònika Jiménez, cap d’estudis d’aquesta mateix titulació que imparteix la Facultat de Comunicació de la UPF, van introduir la ponent Rosa Romà Monfà, directora de Comunicació i Màrqueting de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya que va ser convidada per inaugurar el curs acadèmic 2016-2017 d’aquests estudis de la UPF amb la lliçó inaugural “Has nascut per això”. 

Rosa Romà va iniciar la seva lliçó amb una introducció de la seva dilatada experiència en el món de la publicitat empresarial i corporativa. Una xerrada amb un contingut eminentment pràctic que es va articular al voltant de deu consells provinents “del que jo he aprés i que no em van ensenyar a la Universitat”, va manifestar.

El primer dels consells va fer referència al camí que porta a la creativitat, un camí de passió i d’inquietud però també de mètode i perseverança. L’inconformisme en el procés creatiu va ser també una de les paraules clau de la ponent:  “Aprendre les regles, sí, però per desobeir-les; surt del teu espai de confort; no et conformis amb el punt de partida o briefing, lluita pel compromís del consumidor (consumer engagment) i construiràs grans marques; atreveix-te a ser creatiu”, són algunes de les màximes amb les quals Romà va anar conduint  el seu testimoniatge com a publicista. Un discurs que aboca a ser capaç de construir grans marques amb ponts de complicitat entre el creatiu i el consumidor, la qual cosa només es fa possible quan, a través de les marques, s’estableix una comunicació eficient i veritable amb el consumidor.

Finalment, es va establir un torn de preguntes entre els assistents, majoritàriament estudiants del grau i futurs publicistes i/o relacions públiques, que va girar al voltant d’aspectes com ara si els creatius són persones amb característiques diferencials d’altres professionals, si en un àmbit tant competitiu és possible la vida personal i la conciliació familiar, i també si prescriu la creativitat amb els anys, o es pot considerar una capacitat inesgotable? La resposta a aquesta darrera qüestió va ser alliçonadora “amb metodologia i treball es pot seguir sent tant creatiu o més que al començament. A més el creatiu, amb el temps,  incorpora el coneixement adquirit i l’experiència com a valor afegit”, va concloure per finalitzar la seva intervenció Romà.