Ana Aitana Fernández Moreno

Treball Fi de Màster, 2013

La mirada de l'absent que ens retorna el record es transforma sota la del cinema, mediador d'experiències passades, en una imatge-objecte amb la qual reescrivim la nostra memòria. Com construïm aquestes imatges-objecte? Les fotografies, contenidors d'un instant suspès en el temps, són objectes que ens permeten evocar aquesta memòria perduda a partir de la imaginació. La seva filmació revela la cicatriu, ferida visual, enterrada en l'àlbum de família. La càmera les travessa rastrejant les petjades del record, impulsant la memòria involuntària, de la qual brolla l'experiència del viscut. No obstant això, aquest moviment també permet la simulació d'aquestes experiències quan els records no existeixen, per trobar la història amagada, igual que la trobem en els fotogrames del cinema. La necessitat del gest per viure l'experiència proustiana genera aquesta imatge-objecte amb la qual seguir inventant el nostre passat.