Aparicio Martí, Adrià

Los genéros en el cine contemporáneo 2016 - 2017.

Quan hom entén l’obra de D. Chazelle, La La Land (2016), com un gest paròdic, emergeix una problemàtica que els límits estructurals del gènere musical mantenen invisible. Es tracta d’una qüestió filosòfica pensada des d’Hegel ençà: el reconeixement. El procés d’identificació pròpia d’un subjecte passa inherentment per la mirada de l’altre –aquí la problemàtica– i la posició en la que aquesta el situa en un temps i un espai significatius, és a dir, dins d’una cultura. En ple capitalisme tardà, aquest reconeixement muta perversament en el que coneixem com a èxit i consegüentment, la identificació del subjecte ja no es tracta només de la posició que se li reconeix en el món, sinó d’una exigència. Aquesta és la tragèdia terrible que ens planteja Chazelle. L’objectiu d’aquesta monografia és fer palesa la mort del gènere cinematogràfic en tant que només deixa de ser una estructura inerta quan se la llegeix paròdicament.