Ramiro Ledo Cordeiro

Treball Fi de Màster, 2011

La lectura de L'estètica de la resistència ens permet detectar una sèrie d'operacions que, durant el procés d'escriptura, Peter Weiss engega i que trobarem reflectides al seu torn en alguns cineastes contemporanis en l'aproximació al tractament de la Història. La novel·la ens convida a intentar treure a la llum les seves costures: l'entrecreuament de temporalitats com a forma de fer saltar el present; la recuperació de l'arxiu personal que permetrà el tractament de la Història en primera persona; l'evolució des de la incorporació del registre en brut a l'escenificació de les discussions entre parts; la descripció exhaustiva d'esdeveniments i obres d'art i la seva contínua posada en relació amb la vida quotidiana dels personatges, que configurarà el que Fredric Jameson entén com una “pedagogia del subaltern” i que coincideix plenament amb l’“emancipació intel·lectual” que proposa Jacques Rancière.