Gabriela C. Vargas Serpa

Treball Fi de Màster, 2013

Una època, una utopia. L'efervescència revolucionària de tota una generació havia portat amb si nous plantejaments respecte a la participació activa del cinema en els processos político-socials. Com aconseguir fer del treball fílmic una extensió de les lluites del seu temps? Com aconseguir obres crítiques que siguin eines útils de contrainformació? Com fer d'aquest treball militant una tasca col·lectiva que trenqui amb l'estructura jeràrquica instituïda? Aquests mateixos interrogants seran els que ressorgeixin amb els esclats socials del nostre present, un moment en el qual l'“arma” audiovisual torna a empunyar-se des de i per a la col·lectivitat, intentant recuperar els referents estètics i teòrics del passat. Serà possible tornar a lluitar en tots dos fronts: el polític i el cinematogràfic?