Cristina Pujades (Mataró, 1962) lidera el grup de Neurobiologia del Desenvolupament del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i és la delegada del rector per a temes de recerca.

La UPF acaba de sotmetre tots els seus àmbits  a una avaluació externa de la recerca en la que han participat nombrosos experts de renom internacional i que compta amb el suport de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Per què  és rellevant aquest exercici?

La missió de la Universitat és generar, transmetre i transferir coneixement. La recerca és, per tant, un aspecte clau en qualsevol comunitat universitària i l’avaluació suposa un instrument indispensable per conèixer, promoure i valorar aquesta recerca. Es tracta d’una pràctica habitual a les universitats públiques dels països del nostre entorn. Aquest exercici ens permet conèixer on està la universitat en una de les seves missions, la de generar coneixement.

Quins objectius persegueix la universitat amb aquesta iniciativa pionera al nostre país?

La universitat vol identificar les seves fortaleses i debilitats per poder fer una política científica proactiva i ambiciosa. Per poder avançar, hem de saber on ens trobem ara i on ens agradaria arribar d’aquí uns anys. A més, l’avaluació externa també és una manera de retre comptes a la societat. Com a universitat pública, els ciutadans són els nostres patrons i això ens obliga a ser ambiciosos i molt clars a l’hora d’explicar el que fem. L’objectiu estratègic d’aquestes avaluacions és enfortir la universitat com a organització de recerca d’alt nivell internacional i visualitzar-la com a generadora de coneixement, no només com a eina de transmissió.

Quins són els punts més destacats  de la recerca a la UPF ?

Tal i com indiquen les avaluacions, ens trobem a una bona posició en la recerca del nostre país. La UPF és una de les universitats on el volum de publicacions i contribucions per investigador és més gran, però també tenim un marge per millorar. Alguns dels punts més destacats on hem de millorar són: l’establiment d’una bona política de captació i retenció de talent, el foment d’una cultura de recerca sensible a la transferència dels seus resultats i la facilitació del lideratge orientat a la innovació. Alguns departaments estan més avançats en aquests punts però, en general, encara ens queda camí per recórrer.

Quines són les claus per aconseguir una bona divulgació dels coneixements científics a la societat?

Es tracta d’un esforç conjunt. Els recercadors hem d’aprendre a explicar el que fem amb un llenguatge més planer, però també és important creure’s que la recerca és una qüestió d’estat: ha d’estar per sobre del color polític. Si a un país li interessa potenciar la seva recerca (per transformar la seva economia), li interessarà comunicar els resultats científics. I ha de ser una estratègia global, perquè les estratègies individuals tenen un impacte molt reduït que només arriba a qui ja està interessat. Per anar més enllà, tots els agents s’haurien d’implicar: l’estat, els científics, les universitats, els periodistes...

Per què és tan important aquesta divulgació científica?

Molts dels nous reptes socials provenen de la ciència: la fertilització in vitro, la clonació terapèutica, l’edició del genoma, la privacitat de dades... Actualment la llei va al darrere d’aquests reptes i qui ha de prendre les decisions no són els advocats o els científics sols, sinó que hauria de ser tota la societat. Però per poder prendre decisions lliurement, s’ha de tenir criteri. És importantíssim que la societat entengui que cada vegada s’ha d’implicar més perquè la ciència ja forma part de la nostra vida: medicina personalitzada, facebook, mòbils... Tot té ciència al darrere.

En ocasions, la societat no entén la utilitat de la recerca bàsica.

La recerca bàsica genera coneixements que a la llarga tindran implicacions en les nostres vides. Per mi, com a biòloga, l’exemple més clar és el descobriment de l’estructura de l’ADN. Gràcies a un article de recerca bàsica publicat l’any 1953, avui en dia tenim la medicina personalitzada. Un altre exemple més recent de l’impacte de la recerca fonamental en la biomedicina és el sistema d’edició del genoma CRISPR-Cas9. Es tracta d’un descobriment fascinant ja que el que va començar fa uns anys estudiant com funcionava la immunitat a les bactèries, ara s’ha convertit en una eina que ens permet editar qualsevol genoma de manera molt eficient, obrint noves portes fins ara inimaginables per la teràpia gènica. Entenc que es pugui intuir més fàcilment la necessitat d’invertir en recerca aplicada, però els descobriments de la recerca fonamental serveixen per transformar la societat. Està clar que es tracta d’una aposta a llarg termini, però és una aposta necessària.

El teu equip és molt actiu en divulgació científica. Què representa per a tu el public engagement? Com percep la població general els vostres descobriments científics?      

A mi m’encanta divulgar, fer l’esforç de comunicar i posar en valor el que fem. Poder transmetre la passió pel que fas i veure que la gent ho rep és realment gratificant. També considero que està bé perquè ens ajuda a posar-nos en perspectiva... Els científics tendim a ser molt específics i ens acabem centrant en detalls molt concrets. La divulgació et permet plantejar per què t’interessa allò tan concret i la seva rellevància a una audiència diferent. A més, penso que està bé que ens coneguin com a ciutadans implicats i accessibles.

La teva recerca es centra en el desenvolupament embrionari del sistema nerviós en peix zebra. Quin és el motiu d’utilitzar aquest model animal?

Nosaltres treballem en el desenvolupament d’una part del cervell que està molt conservada entre tots els vertebrats: des del peix zebra fins a l’ésser humà. El peix zebra és un bon sistema model perquè ens permet fer un seguiment de les cèl·lules en viu i combinar-ho amb l’estudi genètic. Podem manipular gens, marcar-los, estudiar què passa, com es forma aquesta part del cervell, com es generen les neurones... Sembla poc antropocèntric però, pels qui no ho sàpiguen, compartim moltes coses amb el cervell del peix zebra.