El dimecres 11 d’octubre a les 11.00 h tindrà lloc l’acte d’inauguració del curs 2023-2024 del grau en Biologia Humana, en què el professor Manuel Irimia impartirà la lliçó “Especialització dels proteomes específics de tipus cel·lular a través dels microexons i les seves implicacions patològiques”. L’acte acadèmic tindrà lloc a la sala 61.232 del Campus Universitari Mar.

Resum de la lliçó

Un dels grans desafiaments per al desenvolupament dels organismes multicel·lulars complexos és poder generar molts tipus cel·lulars a partir d’una única seqüència genòmica. A través del processament diferencial dels introns i els exons, el mecanisme molecular conegut com a “empalmament alternatiu” permet produir isoformes proteiques específiques de tipus cel·lular. Aquestes isoformes permeten optimitzar les funcions cel·lulars concretes d’aquests gens o fins i tot generar noves funcions. Un dels exemples més extrems d’aquest fenomen l’aporten els microexons a les neurones dels vertebrats. Aquests exons diminuts, que poden codificar un simple aminoàcid, es comencen a expressar durant la diferenciació neuronal i tenen els nivells de conservació evolutiva més alta de tots els tipus d’empalmament alternatiu. A més, recentment han descobert que un conjunt d’aquests microexons també s’expressen a les cèl·lules endocrines del pàncrees, on tenen papers essencials en la regulació de la secreció de la ’insulina i en l’homeòstasi de glucosa. En aquest seminari el professor Irimia donarà una visió general sobre el treball del seu laboratori, i intentarà desvetllar la rellevància dels microexons tant en condicions fisiològiques com patològiques.

Biografia del ponent

Manuel Irimia és Professor ICREA des del 2018 i dirigeix el grup de Transcriptòmica del Desenvolupament i Evolució dels Vertebrats al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona des del 2014. Va estudiar la carrera de Biologia a la Universitat Complutense de Madrid i va obtenir el seu doctorat en Genètica el 2010, a la Universitat de Barcelona. A més de fer diverses estades científiques a l’estranger –Universitat de Copenhaguen (Dinamarca), Universitat Massey (Nova Zelanda) i Universitat de Pennsilvània (Estats Units)–, va fer un primer postdoc a la Universitat Stanford (2011) i un altre a la Universitat de Toronto (2011-2014). Al llarg de la seva carrera ha publicat més de cent articles revisats per parells i ha estat receptor de diverses beques, incloent-hi l’ERC Starting grant (2014), l’ERC Consolidator grant (2020), La Caixa Health Research (2020) i diversos plans estatals d’Espanya. A més, ha estat elegit EMBO Young Investigator el 2018, i ha estat guardonat amb el primer
premi José Luis Gómez-Skarmeta de la Societat Espanyola de Biologia del Desenvolupament (2020). La seva investigació se centra en els rols que la diversificació transcriptòmica, especialment a través de l’splicing o empalmament alternatiu i les duplicacions genòmiques, tenen en el desenvolupament embrionari i l’evolució.