Identificar les restes d’una persona desapareguda, decidir si un home és el pare d’un nen o comparar un rastre biològic en el lloc d’un crim són alguns dels progressos aconseguits per les noves tecnologies en genètica. Aquest camp ha avançat a passes de gegant al llarg dels últims anys, superant les limitacions que imposa la naturalesa biològica de les mostres.

Entre aquestes limitacions, fins fa poc s’hi trobaven el mal estat de les mostres, que suposava la degradació de l’ADN, o el fet d’haver de comparar amb parents relativament llunyans les restes de persones desaparegudes, com en el cas de les fosses de la Guerra Civil. Ara, aquests problemes tenen una solució: l'anomenada seqüenciació massiva, tècniques que permeten augmentar el nombre de marcadors que s'analitzen simultàniament en una mostra genètica alhora que extreuen més informació de cadascun d'ells.

Un equip científic liderat per Ferran Casals, de la UPF, i Francesc Calafell, de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF i el CSIC, han adoptat aquestes noves tecnologies i, en un estudi pioner a Europa, han produït una base de dades de referència a partir de mostres de 143 individus nascuts a Catalunya i 88 individus d'ètnia gitana nascuts a tot l'Estat.

“Històricament, Catalunya ha rebut i integrat els immigrants procedents del sud de França, del nord d'Itàlia i, sobre tot, de la resta d'Espanya, convertint-lo en una població d'Europa occidental amb una gran diversitat genètica”, comenta Calafell, cap del Laboratori de Genòmica de la Individualitat de l’IBE. “Els roma o gitanos provenen originalment de la Índia, des d’on viatgen a l'Orient Mitjà i els Balcans, es dispersen per tot Europa i es barrgen amb les poblacions locals, sempre mantenint un cert grau d'endogàmia. Totes aquestes històries de la població es reflecteixen en els patrons de diversitat que hem trobat amb el nostre anàlisi”.

“Aquest banc de dades genètiques mostra la immensa quantitat d’informació que aporta la seqüenciació massiva i posa de manifest la seva utilitat en la resolució de casos particularment complexos”, conclou Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF.