La diferents situacions que vivim en la nostra vida quotidiana fan que els nostres estats mentals vagin variant constantment, però, normalment, aquestes fluctuacions solen ser lleus. El problema sorgeix si al nostre cervell es produeixen canvis impredictibles, en forma de turbulències, la qual cosa pot desembocar en episodis psicòtics, que solen repetir-se al llarg de temps. Els qui ho pateixen poden tenir idees i percepcions fora de la normalitat, perdre el contacte amb la realitat i veure afectada la seva capacitat de parlar amb sentit i de forma estructurada.

Per avançar en la prevenció d'aquests episodis psicòtics, el projecte de recerca europeu “The Delta of Language” (DELTA-LANG), en el qual participa la UPF, examinarà com pot detectar-se i anticipar-se aquest trastorn a partir dels canvis en la parla espontània i de l'activitat cerebral.

El projecte, centrat en el camp de la neurociència del llenguatge, està coordinat des de la Universitat de Groningen  (Països Baixos). També hi participaran investigadors del Centre de Neurociència de Zúric i de la Universitat Àrtica de Noruega. Es durà a terme durant els propers sis anys, amb una subvenció de 9,9 milions d'euros procedent de les Synergy Grants 2023 del European Research Council (ERC). L'ERC va anunciar aquestes ajudes, concedides únicament a 37 recerques d'alt nivell de tota Europa, el passat 26 d'octubre.

Wolfram Hinzen (UPF): “La psicosi afecta la nostra capacitat de pensament, és a dir, a la forma en què unim les idees per donar sentit a la nostra experiència. La forma en què ho fem es reflecteix en la manera en què unim les paraules en parlar”

Per part de la UPF, participa en aquest projecte Wolfram Hinzen, investigador ICREA i director el grup de recerca Grammar & Cognition del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat. Hinzen explica així per què examinar la manera de parlar de les persones pot ajudar a prevenir la psicosi: “La psicosi afecta la nostra capacitat de pensament, és a dir, a la forma en què unim les idees per a donar sentit a la nostra experiència. La forma com ho fem es reflecteix en la manera en què unim les paraules en parlar”.

Segons la hipòtesi de l'equip de recerca, les turbulències mentals associades als episodis psicòtics es reflecteixen en el “delta del llenguatge”, expressió amb la qual denominen els canvis mesurables del llenguatge i de l'activitat cerebral. De fet, en el camp matemàtic i científic, la paraula “Delta” és el nom del símbol (Δ) que indica canvis en el valor de la variable que precedeix. D'aquí, que s'inclogui en el nom del projecte.

S'aplicaran models computacionals per analitzar els canvis en la parla espontània

Amb l'ajuda de grans models lingüístics, que doten als ordinadors de la capacitat de comprendre i interpretar el llenguatge humà, i amb imatges cerebrals d'alta freqüència, el projecte vol mesurar repetidament els canvis lingüístics i neurobiològics durant diferents estats de la psicosi: la remissió (o desaparició del trastorn), la recaiguda i la fase aguda. El projecte DELTA-LANG pretén construir indicadors personalitzats i neurobiològicament plausibles, que permetin comprendre i predir els canvis que experimenta cada pacient (quant al llenguatge, l'activitat cerebral…) al llarg d'aquestes diferents fases. Fent un símil podríem dir que, de la mateixa manera que hi ha índexs meteorològics que permeten anticipar que hi haurà tempesta, aquesta recerca vol determinar quins són els senyals que faran possible la predicció d’episodis psicòtics.

Wolfran Hinzen (UPF): “Abans que els estats mentals canviïn cap a una direcció psicòtica, el llenguatge pot canviar de manera subtil. Creiem que aquests canvis subtils poden ajudar a predir quan i amb quina rapidesa pot reaparèixer un episodi psicòtic”

A propòsit de les possibles aportacions de la recerca en el camp de la salut mental, Hinzen (UPF) exposa: “Abans que els estats mentals canviïn cap a una direcció psicòtica, el llenguatge pot canviar de manera subtil. Creiem que aquests canvis subtils poden ajudar a predir quan i amb quina rapidesa pot reaparèixer un episodi psicòtic, de manera que els metges puguin intervenir per a evitar-lo”.

Un equip de recerca europeu i interdisciplinari

El projecte DELTA-LANG compta un equip d'investigadors de diferents països d'Europa, vinculats a centres i universitats dels Països Baixos, Espanya, Noruega i Suïssa. Es tracta d'un equip interdisciplinari format majoritàriament per experts en llenguatge i neurocientífics. A més de Wolfram Hinzen (ICREA, UPF), els investigadors principals del projecte en les altres tres universitats involucrades són: Iris Sommer (Centre Mèdic Universitari de Groningen, coordinador del projecte DELTA-LANG), Philipp Homan (Hospital Universitari de Psiquiatria i Centre de Neurociència de Zúric) i Brita Elvevåg (UiT, Universitat Àrtica de Noruega en Tromsø).