Les noies joves incorporen la praxi i el discurs feminista en la seva vida quotidiana, però, en canvi, s’allunyen dels seus valors a l’hora d’autorepresentar-se en xarxes socials com Instagram. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Activismes en femení: el discurs feminista de dones joves en grups culturals i en la seva quotidianitat. L’estudi parteix d’una investigació liderada pel grup de recerca Joventut, Societat i Comunicació (JOVIS) del Departament de Comunicació de la UPF, amb la participació d’altres universitats.

L’objectiu general de l’estudi era analitzar com les noies de diferents perfils socioeconòmics i  que participen en grups culturals incorporen el discurs feminista en les seves accions, ja sigui en pràctiques quotidianes o en les seves expressions culturals. L’informe s’emmarca al projecte ActiFem (Activismes en femení),  d’un any de durada i finançat per l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. 

Per part de la UPF, han participat en l’elaboració de l’estudi la coordinadora de JOVIS, Mònica Figueras-Maz, i les investigadores vinculades a aquest mateix grup de recerca següents:  Nele Hansen, Tanja Strecker (actualment vinculada a la Universitat de Lleida), Mittzy Arciniega-Cacere i María José Palacios Esparza. Per part de la UPF, també hi ha col·laborat la investigadora del Departament de Comunicació Carolina Sourdis. També en són coautores Marta Narberhaus (Universitat Internacional de Catalunya), Ariadna Fernández-Planells (Universitat Politècnica de València) i Sonia Páez de la Torre (Universitat de Girona). L’estudi s’ha publicat recentment a la col·lecció Communication Reports del Departament de Comunicació de la UPF.

La mostra de la recerca està formada per dos grups culturals diferents de Catalunya: una colla castellera i una agrupació socioeducativa musical (formada per l’equip d’un projecte pedagògic i d’una banda musical). En total, s’han fet entrevistes semiestructurades a 11 noies i històries de vida i càpsules audiovisuals de quatre d’elles. També s’han fet qüestionaris socioeconòmics per conèixer el perfil general dels grups, a 31 persones, incloent nois i noies. Així mateix, s’han analitzat les xarxes socials dels dos grups i els perfils d’Instagram de noies entrevistades, a més d’aplicar metodologies d’observació dels dos grups analitzats.

Mònica Figueras, investigadora principal de l’estudi (UPF): “Encara que aquests grups no siguin expressament feministes, mostren pràctiques i accions reivindicatives que contribueixen de forma clara a l’apoderament feminista de les noies” 

L’estudi ha determinat que la família i els grups d’amics i amigues són dos dels factors que més incideixen sobre els valors feministes de les joves. Pel que fa a la influència sobre les noies del propi grup cultural de què formen part, Mònica Figueras, investigadora principal de l’estudi (UPF), exposa: “Els col·lectius culturals als quals pertanyen són espais que permeten a les noies prendre consciència d'altres aspectes relacionats amb el gènere, més enllà del binarisme, com la violència de gènere o les relacions de poder que en molts casos no troben en la família o l’escola (…). Encara que aquests grups no siguin expressament feministes, mostren pràctiques i accions reivindicatives que contribueixen de forma clara a l’apoderament feminista de les noies”. La participació de les noies en aquests grups culturals -al marge de si també formen part o no de moviments feministes- és clau per al seu reconeixement (o autoreconeixement) o la seva desnormalització de masclismes (o micromasclismes) i desigualtats quotidianes.

Les noies, influïdes per l’auge de l’activisme feminista dels darrers anys

Una altra de les conclusions de l’estudi és que l’auge de l’activisme i dels referents feministes dels darrers anys ha influït sobre les joves entrevistades. La narrativa audiovisual de les joves mostra com ha crescut la seva consciència crítica vers la necessitat d’impulsar canvis socials cap a una societat més igualitària, no necessàriament a partir de la seva participació en mobilitzacions feministes, sinó sobretot a partir de la seva praxi quotidiana davant de les desigualtats i micromasclismes que les afecten en el seu dia a dia. En aquest context, hi ha més noies amb actituds feministes que aquelles que es declaren explícitament feministes. Independentment de com s’autodefineixin, solen adoptar una actitud contrària i proactiva contra les discriminacions. Això no obstant, l’informe adverteix que cap de les noies entrevistades no ha presentat cap denúncia oficial front a actituds o agressions masclistes i que tendeixen a buscar refugi en el seu entorn social i familiar més proper.

A Instagram, les noies s’allunyen més dels valors feministes

Per contra, a Instagram, les noies es mostren menys crítiques. Fins i tot, en algunes ocasions, fan autorepresentacions d’elles mateixes que s'allunyen dels valors feministes, sobretot en relació als seus cossos. L’estudi conclou que les autorepresentacions a Instagram de les noies són postfeministes, no plantegen canviar el sistema polític i inconscientment remeten al patriarcat. A Instagram, preval la idea de forjar-se una imatge entre els seus seguidors per sobre de la lluita feminista.

Segons l’estudi, això posa de manifest una paradoxa.  Les joves entenen el feminisme des de la lliure elecció i la llibertat d’expressió, però precisament això les porta a assumir la contradicció d’autorepresentar-se de forma cosificada. Finalment, cal destacar que, en compartir les seves imatges, les joves sí tenen en compte els paràmetres de privacitat d’aquesta xarxa per decidir de forma conscient amb qui les comparteixen. 

Tanja Strecker (Universitat de Lleida): “Desitjo que ActiFem pugui tenir l’impacte de mostrar a la societat l’interès de l’activisme de les noies joves, que avui dia no és un tema prioritari”

Respecte a les aportacions de l’estudi, Tanja Strecker (Universitat de Lleida) conclou:  “Desitjo que ActiFem pugui tenir l’impacte de mostrar a la societat l’interès de l’activisme de les noies joves, que avui dia no és un tema prioritari. Moltes dones investigadores, molt compromeses amb el tema, hem pogut realitzar un estudi complex i complert, combinant molts enfocaments diferents que s’enriqueixen mútuament”.

Finalitzat el projecte, aquesta línia de recerca té continuïtat a través del projecte “Metodologia participativa audiovisual a l’educació secundària per revertir les desigualtats de gènere (EDUCOGEN)”, amb una subvenció d’I+D del Ministeri de Ciència i Innovació.