Investigadors del Laboratori de Biologia de la Infecció del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra i de la Unitat de VIH de l'Institut de Recerca Hospital de la Mar, han demostrat que la vacunació intradèrmica amb la vacuna JYNNEOS contra la verola és la millor opció per a protegir les persones amb VIH de contreure el virus de la verola del mico. Aquesta pauta d'administració de la vacuna requereix menys material per a injectar a cada pacient, la qual cosa multiplica per 5 les dosis de vacuna disponibles. Els resultats d'aquest estudi observacional també indiquen que aquells individus amb un nivell baix de cèl·lules T CD4 -un tipus de glòbul blanc essencial per a combatre adequadament noves infeccions- necessiten una dosi de reforç 28 dies després de la primera dosi per a compensar el seu estat d'immunodepressió.

El virus de la verola del mico (monkeypox, en anglès) és un virus zoonòtic de la família del virus causant de la verola. La verola del mico causa una malaltia infecciosa que pot propagar-se de manera autòctona entre humans per contacte directe i per via respiratòria. Els símptomes més comuns d’aquesta infecció són febre, mal de cap, dolor muscular, inflamació dels ganglis limfàtics, erupció cutània, símptomes respiratoris i rectals, i esgotament. La seva gravetat depèn de l'edat i de la resposta del sistema immunitari per a resistir a patògens i paràsits.

Abans de la primavera de 2022, la verola del mico solia aparèixer com a brots aïllats en zones endèmiques d'Àfrica Central i Occidental, però en aquest moment es va produir un brot mundial que va facilitar la transmissió de persona a persona. Transmissió que es va produir, principalment, entre homes que mantenien relacions sexuals amb homes. Un grup de població amb molts individus infectats pel VIH i que són especialment susceptibles a la infecció pel virus de la verola del mico i a la seva patogenicitat.

Encara que no existeix una vacuna específica contra la verola del mico, la vacuna contra la verola protegeix 8 de cada 10 persones de contreure la infecció, a causa del parentiu antigènic entre tots dos virus.

Combatre la verola del mico quan es viu amb el VIH

Els resultats de l'estudi publicat avui a la revista Journal of Medical Virology indiquen que l'activitat de les cèl·lules T -responsables de la resposta contra els patògens, l'homeòstasi i la memòria del sistema immune- dels individus infectats pel VIH-1, la càrrega viral dels quals estava controlada per la teràpia antiretroviral, va augmentar després de la vacunació amb la vacuna contra la verola JYNNEOS. I que la resposta de les seves cèl·lules T va ser equivalent a la dels individus sans de control.

Entre les persones que viuen amb una infecció per VIH, existeix un grup de risc que mereix una atenció especial. Es tracta d’individus que, immunològicament, no responen (anomenats INR per les seves sigles en anglès) i que controlen la seva càrrega viral amb la teràpia antiretroviral, però només recuperen parcialment el seu recompte de limfòcits T CD4.

Els individus que immunològicament no responen, poden necessitar una dosi de reforç 28 dies després de la primera vacunació per a generar una resposta eficient i estar protegits contra la verola del mico

"El nostre estudi mostra que aquests INR poden necessitar una dosi de reforç 28 dies després de la primera vacunació per a generar una resposta eficient de cèl·lules T i estar protegits contra la verola del mico", explica Robert Güerri, clínic de l'Hospital del Mar i professor associat a la UPF, que ha coordinat l'estudi de vacunació. Globalment, les noves troballes subratllen la importància de realitzar estudis específics sobre la resposta immunitària de persones amb VIH, especialment amb aquelles que tenen un nombre de glòbuls blancs CD4 més baix.

Les vies d'administració de la vacuna modulen la resposta immunitària

Abans del brot de verola del mico de la primavera de 2022, la vacuna JYNNEOS s'administrava per via subcutània per a protegir la població. Però a causa de l'augment de la demanda de vacunes, l'agost de 2022, les autoritats sanitàries estatunidenques i europees van proposar administrar la vacuna JYNNEOS per via intradèrmica. Per aquesta via, la vacuna s'allibera a la capa superior de la pell, on hi ha moltes cèl·lules immunitàries. Encara que, el més important d'aquest nou procediment és que multiplica per 5 les dosis de vacuna disponibles, augmentant la disponibilitat de la vacuna sense comprometre’n l’eficàcia.

Al contrari de la resposta de les cèl·lules T dels individus infectats pel VIH-1 que van rebre la vacuna JYNNEOS per via subcutània, tots els individus que van rebre la vacuna per via intradèrmica van generar una resposta significativa de les cèl·lules T. Per tant, la vacunació intradèrmica va ser més eficaç per a activar la immunitat antivírica específica.

"Els nostres resultats secunden clarament la proposta d'una via de vacunació que estalviï dosi també per a la protecció dels individus immunodeprimits, que són els que més necessiten la vacuna", afegeix Andreas Meyerhans, investigador ICREA i catedràtic a la UPF, que ha coordinat la part experimental de l'estudi.

Aquest estudi proporciona una indicació primerenca de la millor manera de procedir amb la vacunació preventiva contra la verola del mico en un grup d'individus amb alt risc d'infecció. No obstant això, altres estudis hauran de confirmar i ampliar les observacions derivades d'aquest estudi que compta amb un nombre petit d'individus vacunats.

Article de referència

Sisteré-Oró et al., Pan-pox-specific T cell responses in HIV-1-infected individuals after JYNNEOS vaccination. J Med Virol. 2023 Des. DOI: doi:10.1002/jmv.29317