Tot i que les xifres de nous casos han augmentat per segona setmana consecutiva a Sierra Leone i Guinea, l'ebola fa temps que ha deixat de ser trending topic a Twitter o d'aparèixer en els telenotícies. Per què el brot d'ebola ha deixat d'interessar als mitjans ia la població en general? Com es va realitzar la comunicació pública d'aquest brot el 2014? En què es va diferenciar de la d'altres epidèmies com la crida de "les vaques boges" o la de la Grip A? Quina resposta hi va haver per part de la població: en les seves recerques a Google o en el debat a Twitter?

L'Informe 2014 forma part del Projecte Quiral, una iniciativa conjunta de la Fundació Vila Casas i del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), integrat en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS). En aquesta edició s'analitza de forma exhaustiva com es va produir la comunicació pública de l'ebola en mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals (RTVE, El País, La Vanguardia, The New York Times i BBC) i a Twitter. També s'explora l'impacte d'aquesta comunicació en els comportaments de recerca d'informació a Google, un clar indicador de l'interès o preocupació de la ciutadania per un tema durant un temps determinat.

Gema Revuelta, directora del CCS-UPF i Vladimir de Semir, president del Consell Assessor i Social del mateix centre, presentaran els resultats principals de l'informe en un acte públic presidit per Mireia Jané, subdirectora de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Agència de Salut Pública de Catalunya, Arcadi Navarro, director del DCEXS i Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, amb la participació de Miquel Vilardell, president del patronat de la fundació.

L'acte de presentació de l'informe està obert al públic i tindrà lloc el 18 de juny a les 19.00 hores a la Sala Charles Darwin del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

Des de 1996, l'Informe Quiral realitza una anàlisi crítica de la informació que circula públicament sobre salut i medicina amb l'objectiu de donar recomanacions a periodistes, comunicadors institucionals, personal sanitari, investigadors i responsables polítics per contribuir a que la informació que arribi al públic sigui millor, més útil i efectiva en un futur.

El 2013, la investigació es va centrar en la comunicació de la medicina regenerativa; el 2012 en el VIH/sida; el 2011 en càncer; el 2010 en Alzheimer i el 2009 en la grip A. Prèviament (entre 1996 i 2008), l'Informe Quiral havia analitzat la informació de salut de forma genèrica en premsa diària, però a partir de 2009, es va decidir incloure nous formats electrònics i xarxes socials en l'anàlisi, així com mitjans internacionals, com a resposta als canvis que s'han produït en el panorama de la comunicació durant aquest període de gairebé 20 anys.