Un equip científic liderat per Andrés Ozaita, investigador principal del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb investigadors de la Universitat del País Basc, ha estudiat el rimonabant com a possible fàrmac per tractar la síndrome del cromosoma X fràgil, i n’ha obtingut molt bons resultats en ratolins a dosis allunyades de potencials efectes adversos.

La síndrome del cromosoma X fràgil (FXS, per les sigles en anglès) és la causa més comuna de discapacitat intel·lectual heretada. Es deu a un error en el gen FMR1, localitzat en el cromosoma X, que fa que el cos produeixi quantitats molt baixes de la proteïna FMR1P, necessària perquè el cervell funcioni correctament. Els nens que neixen amb aquesta síndrome presenten, entre els seus múltiples símptomes, discapacitat intel·lectual, comportament hiperactiu, trastorn de l'espectre autista, retard en la parla i el llenguatge i un to muscular baix. L’FXS és una malaltia rara que afecta un de cada 4.000 homes i una de cada 8.000 dones.

Moltes de les afectacions vinculades a la síndrome del cromosoma X fràgil, com els problemes cognitius o l'alteració de plasticitat neuronal, depenen del sistema endocannabinoide, una xarxa de receptors neuronals que regula processos de recompensa, aprenentatge i memòria. Per aquest motiu, l'equip d’Ozaita ha decidit utilitzar el rimonabant, una molècula que bloqueja el receptor principal del sistema endocannabinoide: el receptor per cannabinoides 1 (CB1). Es tracta d'un fàrmac ja existent, ja que va ser desenvolupat i aprovat per l'Agència Europea de Medicaments el 2007 per tractar l'obesitat, sota la premissa que la inhibició de l'activitat cannabinoide redueix la gana. Malauradament, el rimonabant va haver de ser retirat del mercat dos anys més tard a causa d'efectes secundaris indesitjats, com depressió o ansietat. Aquests efectes secundaris, però, depenen de la dosi de fàrmac administrada. Per això l'estudi actual es basa en dosis 30 vegades menors de rimonabant en comparació amb aquelles que mostraven efectes contra l'obesitat, el que evitaria els efectes adversos observats a altes dosis. A més del rimonabant, l'equip ha utilitzat la molècula NESS0327, un altre antagonista dels receptors CB1 diferent al rimonabant, per demostrar que els beneficis observats amb el rimonabant actuen a través del bloqueig parcial dels receptors CB1.

"No hem de descartar l'ús d'altres substàncies que tinguin com a diana els receptors CB1 per tractar la síndrome del cromosoma X fràgil", comenta Ozaita. "Alguns components específics de la planta del cànnabis, com el cannabidiol, són possibles alternatives atès el que es coneix del seu perfil farmacològic. Així mateix, en futurs estudis caldria analitzar la possibilitat d'iniciar el tractament molt més d'hora, durant el neurodesenvolupament, a fi d'intentar millorar el potencial terapèutic de les intervencions farmacològiques".

Segons els resultats d'aquest estudi, part de la tesi doctoral de Maria Gomis-González, el tractament amb baixes dosis de rimonabant prevé els errors en la plasticitat sinàptica dels ratolins model de FXS correlacionant-los amb la millora cognitiva. Tal com reflecteix aquest estudi, que apareix publicat a la revista Gens, i que amplia un estudi previ del grup del 2013 (Busquets-Garcia et al., Nature Medicine 19: 603, 2013), els receptors CB1 són una diana molt important a l'hora de millorar els símptomes associats a la síndrome del cromosoma X fràgil, el que amplia les possibilitats de desenvolupament de noves molècules dirigides a aquest blanc.

Article de referència: Maria Gomis-González, Arnau Busquets-Garcia, Carlos Matute, Rafael Maldonado, Susana Mato, Andrés Ozaita. Possible Therapeutic Doses of Cannabinoid Type 1 Receptor Antagonist Reverses Key Alterations in Fragile X Syndrome Mouse Model. Genes (Basel). 2016 Aug . doi: 10.3390/genes7090056.