Entre els mesos de setembre i novembre Times Higher Education (THE) ha anat publicant les classificacions dels diferents àmbits, onze en total, inclosos en el World University Rankings 2022 by Subject, dins els quals classifica les millors universitats d’arreu del món que els imparteixen.

La UPF està inclosa en sis d’aquests onze àmbits, igual que en l’edició anterior: negocis i economia (posició 72), dret (franja 101-125), ciències socials (franja 126-150), arts i humanitats (franja 151-175), i Enginyeria i Clínica i Salut (ambdues a la franja 201-250).

Negocis i economia, un any més, és l’àmbit en què la UPF més destaca, enguany situada entre les 75 millors del món, seguit de Dret, en què la Universitat va puntuar per primer cop en l’edició 2021, i que en aquesta edició 2022 es troba entre les 125 primeres institucions.

A escala europea, la UPF ocupa la posició 24 en negocis i economia, i la 62 en Dret

A escala europea, la UPF ocupa la posició 24 en negocis i economia, i la 62 en dret. Pel que fa a ciències socials (que inclou comunicació i ciències polítiques), arts i humanitats (que inclou humanitats, traducció i ciències del llenguatge), enginyeria i clínica i salut, es troben entre les posicions 70 i 100 de les universitats d’Europa.

Si posem el focus a Espanya, la UPF és la millor en negocis i economia i en enginyeria; ocupa el segon lloc en dret i ciències socials (per darrere la Universitat de Navarra i la UAB, respectivament); la quarta posició en arts i humanitats (un àmbit liderat per la UAB) i la cinquena en clínica i salut (que encapçala la UB).

Citacions i Internacionalització, les àrees en què la UPF obté un rendiment més elevat

La metodologia utilitzada en aquest llistat se centra en els mateixos tretze indicadors de rendiment que el rànquing general de THE (en la seva darrera edició, la UPF hi va ocupar el lloc 156 del món, el 69 d’Europa i el primer d’Espanya).

Els indicadors es reparteixen entre cinc grans àrees, que de més a menys pes relatiu, són les següents: Docència, Recerca (amb un pes semblant), Citacions, Internacionalització i Transferència. El valor dels indicadors s’ha reajustat per adaptar-se a les diverses disciplines, i varia en funció de cadascun dels onze àmbits.

En els sis àmbits del rànquing en què puntua, la Universitat destaca sobretot, per aquest ordre, en Citacions (les puntuacions més altes són les d’Enginyeria i Ciències Socials, amb 92 i 81,3 punts, respectivament) i en Internacionalització, amb els millors resultats per Enginyeria (72,5) i Negocis i Economia (61). Aquests mateixos dos àmbits són els que puntuen més alt en Transferència, ambdós amb 52,4 punts.

Finalment, en els indicadors de Recerca i Docència, Negocis i Economia i Dret tenen la puntuació més elevada, amb 49 i 42,7 punts en Recerca, i 51,8 i 35,8 en Docència, respectivament.

 Les universitats anglosaxones, al capdavant

Les institucions que encapçalen les classificacions dels diferents àmbits del World University Rankings 2022 by Subject són Stanford (EUA), amb tres primeres posicions (Educació, Dret i Arts i Humanitats); Oxford (Gran Bretanya), també amb tres lideratges (Ciències de la Computació, Ciències Socials i Clínica i Salut); Harvard (EUA), amb dos podis (Ciències de la Vida i Enginyeria), i finalment, UCLA Berkeley (EUA), Massachusetts Institute of Technology (EUA) i Cambridge (Gran Bretanya), al capdavant de Negocis i Economia, Ciències Físiques i Psicologia, respectivament.

El Howard Hughes Medical Institute (HHMI, Estats Units) ha anunciat avui els guanyadors del premi International Early Career Award. Aquesta distinció s’atorga a científics joves i excepcionals amb una carrera investigadora que promogui l’avanç de la biomedicina a nivell global. Entre els guardonats es troben Tomàs Marquès-Bonet, professor d'investigació ICREA a la UPF, i Rubén Moreno Bote, cap del Grup de Neurociència Teòrica i Cognitiva de la Universitat Pompeu Fabra. Tots dos investigadors rebran 650.000 dòlars repartits al llarg de cinc anys a partir de setembre de 2017.

Un comitè de científics distingits va examinar més de 1.400 sol·licituds en el procés de selecció, on van avaluar tant l’impacte dels treballs anteriors com les perspectives de futur dels investigadors. Els experts també van donar especial importància a les habilitats i els talents de cada candidat. Dels 41 científics seleccionats, Marquès-Bonet i Moreno Bote són els únics que pertanyen a una universitat espanyola.

Segons Marquès-Bonet, director de l’Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt de la UPF i el CSIC, “aquest tipus de premis et permeten realitzar projectes més arriscats que amb el temps poden possibilitar l’expansió dels límits del coneixement, ja que són molt més flexibles que convocatòries convencionals”. El seu objectiu durant els propers cinc anys és desenvolupar un catàleg de les variacions genòmiques entre els grans simis per poder aplicar-ho a la conservació i per entendre millor l’origen evolutiu de la nostra espècie. Tal com comenta el també investigador del CNAG-CRG, “l’enfocament evolutiu pot aportar moltes dades sobre les adaptacions que tenim i fins i tot tenir implicacions biomèdiques”.

D’altra banda, l’equip de Moreno Bote s’endinsarà en l’estudi dels factors que limiten la informació sensorial al cervell. “Com mostren alguns pacients de la síndrome d’Asperger, la capacitat real del cervell podria ser molt superior a la que normalment experimentem. Però, quins són els factors que posen fre a les nostres capacitats? El nostre grup analitza amb models matemàtics i teòrics dades neuronals obtingudes en col·laboració amb laboratoris experimentals". Per a l'investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, “entendre quins factors limiten la informació al cervell i conèixer els agents externs que redueixen el processament d’aquesta informació podria tenir un impacte molt positiu en educació. A més, aquests resultats també ens permetrien entendre la diferència entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana”.

En aquesta segona convocatòria de l’International Early Career Award, l'Institut Mèdic Howard Hughes s’ha associat amb la Fundació Bill i Melinda Gates, el Wellcome Trust i la Fundació Calouste Gulbenkian. Els científics escollits procedeixen d’organitzacions i institucions d’arreu del món i la seva investigació abasta una àmplia varietat d'àrees de recerca biològica i mèdica, incloent les neurociències, la genètica, la biofísica, la biologia computacional i la parasitologia.

Tomàs Marquès-Bonet (Barcelona, 1975) dirigeix actualment l'Institut de Biologia Evolutiva, on és també investigador principal del Laboratori de Genòmica Comparativa. El 2006 va realitzar una estada postdoctoral de quatre anys a la Universitat de Washington (Seattle, Estats Units), gràcies a una beca Marie Curie, i el 2010 va tornar a Barcelona per iniciar el seu propi laboratori amb una beca Ramón i Cajal. El mateix any va rebre una Starting Grant de l’European Research Council (ERC) per estudiar la diversitat genètica dels grans simis. L’any 2013 va rebre el prestigiós Young Investigator Award de l'European Molecular Biology Organization (EMBO) i, entre altres, compta amb fons de recerca del National Institutes of Health (NIH). Ha participat en més de 80 articles científics, incloent més de 15 articles publicats en les revistes Science i Nature.

Rubén Moreno Bote (Madrid, 1976) és Professor Serra Hunter al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF des de l’any 2015. El 2005 es va doctorar en Física a la Universitat Autònoma de Madrid amb un premi Extraordinari. Va rebre el Premi Ramon i Cajal el 2010 per crear el primer grup de neurociència computacional a la Fundació Sant Joan de Déu, abans de traslladar-se a la UPF. El seu treball teòric investigant la dinàmica de les xarxes neuronals ha tingut un profund impacte en el camp emergent de la Neurociència Teòrica i Computacional, com ho testifiquen l’elevat nombre de cites i nombroses invitacions per donar conferències en els més importants instituts d'investigació com el National Institutes of Health (NIH) i l'Institut Max Planck. El seu treball ha estat publicat en prestigioses revistes d'investigació com Nature Neuroscience i Neuron.