La Universitat Pompeu Fabra, fruit del seu compromís d’actuar per mitigar el canvi climàtic i la reducció de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i en el marc de la declaració de l’emergència climàtica que va efectuar el maig del 2019, està fent actuacions decidides per arribar a l’objectiu de la neutralitat de carboni el 2040.

Algunes de les mesures que ho fan possible són els sensors en portes i finestres obertes que aturen la climatització; els detectors de presència per controlar la lluminària; la climatització o les cèl·lules fotoelèctriques per copsar quan és prou fosc per encendre els llums; buscar alternatives als plàstics d’un sol ús o la implantació dels menús vegans a les seves cafeteries.

Cal destacar com a mesures fonamentals, des del 2018, la compra d’electricitat procedent només de fonts renovables mitjançant el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i la connexió, quan està disponible, amb el District Heating (climatització mitjançant aigua freda i calenta i en col·laboració amb el districte) al campus del Poblenou.

En aquest context, l’estudi “Petjada de carboni de la Universitat Pompeu Fabra l’any 2022” elaborat per la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic d’ESCI-UPF, que té per objectiu calcular la petjada de carboni corporativa de la Universitat durant el període comprès entre l’1 de gener de 2022 i el 31 de desembre del 2022, xifra les emissions de GEH de la institució en 2.238 tones de CO2 -eq.2 durant aquest període.

Tres tipus d’abasts, amb una evolució dels indicadors molt positiva

La tercera edició de l’informe (els anteriors han analitzat la petjada dels anys 1996 i 2018) utilitza el càlcul inclòs en el protocol de gasos d’efecte hivernacle i la norma ISO 14064. Considera els límits arquitectònics dels tres campus (Ciutadella, Poblenou i Mar) i l’edifici del Rectorat (Mercè) i classifica les emissions en directes o indirectes.

Contempla tres abastos diferents: l’abast 1 (amb aspectes com la combustió de gas natural per a la calefacció, les emissions de vehicles corporatius o les emissions fugitives d’equips de climatització); l’abast 2 (consums d’electricitat associats a cada edifici, tot i que a Mercè, Ciutadella i Poblenou no afecten l’inventari en tractar-se d’electricitat procedent de fonts renovables). Finalment, l’abast 3 inclou aspectes com els viatges de negocis i transport de treballadors i usuaris, i les emissions derivades de l’extracció i fabricació de les matèries primeres, dels productes i serveis utilitzats pels usuaris de la Universitat i de la compra de béns i serveis.

D’altra banda, el treball mostra l’evolució dels indicadors entre l’any de referència (1996) i els anys 2018 i 2022. Pel que fa als indicadors per m2 i per usuaris totals per als abastos 1 i 2 (les emissions d’abast 3 no s’han considerat per no distorsionar els resultats, ja que al 1996 no se’n tenien prou dades i no s’han pogut quantificar), l’evolució és molt positiva: per metre quadrat s’han anat disminuint les emissions de 29 Kg CO2 eq. el 1996 a 7 kg CO2 eq. El 2018 i a 5 kg CO2 eq. el 2022, el que suposa una reducció de gairebé el 83%. Per usuari, s’ha passat de 248 Kg CO2 eq. el 1996 a 139 Kg CO2 eq. el 2018 i a 44 Kg CO2 eq. el 2022, el que implica una reducció del 83%. Aquestes xifres suposen haver superat amb escreix els objectius inicials de reducció d’emissions respecte a l’any de referència (1996), que eren del 25% el 2025 i del 50% el 2030 (àmbits 1 i 2).

L’informe conclou que la petjada del 2022 es va reduir en 5,8 tones de CO2 equivalents si ho comparem amb el 2018

L’estudi també inclou una comparació dels resultats, pel que fa a l’evolució de les emissions, incloent els tres àmbits (abastos 1, 2 i 3), tot i que cal fer algunes consideracions. Així, respecte a l’any 1996, la dimensió de la UPF era molt diferent a l’actual, i per tant, una comparativa en valors absoluts de les emissions podria conduir a conclusions errònies. D’altra banda, dins l’abast 3, el 1996 no es disposava de prou informació per quantificar les emissions (només es tenia en compte el consum de paper): no va ser fins a l’any 2018 quan es van comptabilitzar els viatges de feina i també els viatges diaris del personal i dels estudiants, amb dades extretes a través d’una enquesta.

En relació a la disminució de la petjada entre el 2018 i el 2022, tot i que la implantació de compra d'electricitat verda el 2018 ja era una realitat, el 2022 la UPF va aconseguir augmentar el percentatge d'aquesta compra en contractes subrogats. Un altre fet destacable, comparant els resultats entre aquests dos anys, és que dins de l'abast 3 hi ha hagut una notable davallada en els viatges de llarg recorregut (en avió i en tren), propera al 50%, degut probablement a la pandèmia i a la normalització de les reunions en línia.

La UPF progressa adequadament cap als compromisos d’emergència climàtica

L’informe conclou que la petjada del 2022 es va reduir en 5,8 tones de CO2 equivalents si ho comparem amb el 2018, una disminució atribuïda sobretot a l’ús d’electricitat procedent de recursos renovables i a la reducció d’emissions en l’abast 3.

Pel que fa a la distribució de les emissions de GEH de la UPF, els abastos 1 i 2, que són els que la Universitat pot impactar de manera més significativa, sumen el 30,8% de totes les emissions, amb un 19 i un 12% respectivament. En aquests àmbits la institució se situa en una posició favorable per assolir la neutralitat del carboni i acostar-se a les zero emissions, amb mesures addicionals de reducció i programes de compensació.

No obstant això, en els processos de l’abast 3 (que representen el 69% del total d’emissions de la UPF), la Universitat depèn més de condicions contextuals, com poden ser l’electrificació dels modes de transport i la millora de la combinació elèctrica de Catalunya mitjançant la implementació d’energies renovables.

Propostes per reduir la petjada de carboni a la UPF

Per tal de millorar l’avaluació, la mitigació de les emissions i la resiliència de l’organització, l’estudi fa un seguit de propostes. Esmenta que seria molt positiu considerar de manera diferenciada per campus les emissions derivades de la generació i el tractament de residus, el consum d’aigua i els menús de les cafeteries. També recalca la utilitat de mesurar de manera segregada els diferents usos (il·luminació, força, clima..) en cadascun dels edificis, i disposar de dades desagregades per campus respecte als viatges de llarga distància o el consum de paper.

Pel que fa a les propostes de mitigació de les emissions, l’informe proposa obtenir el certificat d’electricitat renovable del 50% restant de l’electricitat del campus del Mar; promoure les reunions telemàtiques per evitar desplaçaments; augmentar l’autogeneració elèctrica d’origen renovable; reduir les pèrdues de les màquines de refrigeració i millorar l’eficiència energètica dels equips consumidors d’energia, entre d’altres.