Dues investigadores i dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, pertanyents a tres departaments diferents, han estat seleccionats a la convocatòria d'ajuts ERC Starting Grants 2023 del Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC), els resultats de la qual han estat fets públics avui, 5 de setembre.

Es tracta de Katerina Petrova i Dmitry Kuvshinov (Departament d'Economia i Empresa, DEE), Chiara Santolin (Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, DTIC) i Javier Santos Moreno (Departament de Medicina i Ciències de la Vida, MELIS), que podran gaudir durant els propers cinc anys d'aquestes subvencions, dotades entre 1,5 i 2,5 milions d'euros, en el marc del programa Horitzó Europa de la Unió Europea.

Katerina Petrova i Dmitry Kuvshinov, tots dos assistant professors del DEE-UPF i també professors afiliats de la Barcelona School of Economics (BSE), duran a terme, respectivament, els projectes “Uniform inference with time series” (PERSISTENCE), que aportarà un nou enfocament economètric per a la comprensió d'hipòtesis, i “Safety, Liquidity, and Crises” (SAFECRISES), que recopilarà noves dades històriques per investigar la contribució dels actius segurs i la liquiditat als episodis de crisi financera.

D'altra banda, Chiara Santolin, investigadora postdoctoral vinculada al grup Speech Acquisition and Perception (SAP) del Center for Brain and Cognition (CBC) del DTIC-UPF, impulsarà el projecte “Gates to Language” (GALA), que estudiarà el tipus de computacions necessàries perquè el cervell humà comenci a aprendre el llenguatge. Finalment, Javier Santos Moreno, investigador postdoctoral vinculat al Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional (SYNBIO) del MELIS, encapçalarà el projecte “Engineering biological timers and their applications” (TICK-TOCK Do and Die), que pretén desenvolupar la capacitat de programar el temps en cèl·lules vives.

23 ajuts es duran a terme a Espanya, quatre a la UPF, la institució més beneficiada

Del total de 23 ajuts Starting Grant que es desenvoluparan a institucions de l'Estat, la Universitat Pompeu Fabra, amb quatre, és la que més ha obtingut, per davant de la Universitat Autònoma de Barcelona (amb tres) i la Universitat del País Basc (amb dos). Totes estan incloses dins de les 400 subvencions de la convocatòria 2023, adreçades a joves científics i acadèmics, que en global sumen 628 milions d'euros.

Les beques Starting Grant permetran a investigadors de diferents àmbits del coneixement que es troben a l'inici de la seva carrera científica llançar els seus propis projectes d'avantguarda, formar els seus equips de recerca i perseguir-ne les millors idees.

Els sol·licitants seleccionats lideraran els seus projectes a universitats i centres de recerca situats a 24 països d'Europa. Alemanya (87 beques), França (50), els Països Baixos (44) i el Regne Unit (32) són els països que més projectes allotjaran. Els investigadors provenen tant d'Europa com de fora, i representen un total de 44 nacionalitats, sobretot alemanys (66 investigadors), italians (57), francesos (32) i britànics (24).

Els 400 projectes que es duran a terme han estat escollits entre un total de 2.696 propostes (amb una taxa d'èxit global del 14,8%), revisades per plafons formats per prestigiosos investigadors de tot el món. Les dones investigadores han rebut el 43% de les subvencions, quatre punts més que a la convocatòria de 2022.

Els quatre projectes seleccionats de la UPF

Desenvolupar un nou enfocament economètric que tindrà una aplicació pràctica

Katerina Petrova, amb PERSISTENCE, proposa un nou enfocament economètric per comprovar hipòtesis i construir intervals de confiança en presència de regressors de sèries temporals genèriques amb un grau de persistència arbitrari. El projecte desenvoluparà la inferència per a una àmplia classe de processos regressors comunament trobats en dades macroeconòmiques i financeres, tant pel que fa a processos estacionaris com no estacionaris, així com sistemes multivariants que contenen components mixtos.

"La principal contribució del projecte PERSISTENCE és situar una gran classe de processos no estàndard, amb una àmplia gamma de dinàmiques i propietats de memòria, sota un marc economètric comú que ofereixi una inferència estàndard amb independència de les propietats estocàstiques del regressor", afirma Katerina Petrova. Aquest enfocament, a més de la seva generalitat i coherència teòrica, es pot implementar fàcilment i, per tant, és adequat per a una aplicació pràctica general.

Investigar la contribució dels actius segurs i la liquiditat a les crisis financeres

Normalment pensem que les crisis són provocades per agents econòmics que assumeixen massa riscos, per exemple, quan les empreses i les llars s'endeuten massa. Però en molts episodis de crisi recents i històriques, alguna cosa va fallar als mercats d'actius segurs i líquids (en lloc dels de risc): és a dir, aquells actius els valors dels quals haurien de ser estables i que, en principi, són fàcils de vendre (per exemple, bons del govern i hipotecaris).

La proposta liderada per Dmitry Kuvshinov construirà la primera base de dades a llarg termini de quantitats i preus d'actius segurs i líquids, abastant molts països durant els darrers 150 anys, i investigarà la contribució d'aquests actius a les crisis i la inestabilitat macrofinancera. "SAFECRISES analitzarà quins actius són realment segurs i líquids, com han evolucionat les seves quantitats i preus a llarg termini i com interactuen amb els riscos macroeconòmics i financers abans i després de les crisis sistèmiques", explica Dmitry Kuvshinov.

Implementar programes temporals en cèl·lules vives perquè facin tasques autònomes

En els darrers anys hi ha hagut grans avenços en la nostra capacitat de modificar cèl·lules, tant bacteris com llevats o cèl·lules humanes, perquè realitzin tasques útils. Podem introduir mutacions al seu genoma per fer-les més segures o utilitzar senyals químics per controlar-ne el comportament. Tot i això, encara no som capaços de programar les cèl·lules perquè realitzin tasques complexes al llarg del temps.

Amb el projecte TICK-TOCK Do and Die, Javier Santos Moreno pretén desenvolupar les eines que ens permetin implementar programes temporals en cèl·lules vives, perquè duguin a terme tasques de manera autònoma, sense supervisió humana. "En un futur, les cèl·lules equipades amb aquestes eines ens podrien permetre eliminar un abocament tòxic o estimular el creixement d'un camp de cultiu durant un temps determinat, i després autodestruir-se per evitar alterar els ecosistemes", afirma Javier Santos Moreno.

Analitzar la naturalesa dels mecanismes que permeten als humans accedir al llenguatge

El llenguatge és un dels trets més destacats que distingeixen l'ésser humà de la resta del regne animal. Tot i això, animals no humans poden processar i aprendre moltes estructures lingüístiques.

Chiara Santolin, amb el projecte GALA, analitzarà si certs còmputs que fan els éssers humans a l'inici de l'aprenentatge del llenguatge tenen l'origen en mecanismes perceptius evolutivament ancestrals. Per això compararà una combinació única d'espècies, modalitats sensorials i mètodes (imatges cerebrals i tècniques conductuals).

"GALA constitueix un nou enfocament per explorar l'inici de l'aprenentatge del llenguatge. Aquest projecte aportarà una nova evidència empírica de la naturalesa dels mecanismes que permeten als humans accedir al llenguatge", afirma Chiara Santolin.