Barcelona, 11 de maig de 2016. L’obesitat i l’excés al menjar suposen grans problemes de salut per als països desenvolupats. Aquests desordres depenen tant de la predisposició genètica com de l’ambient. El fàcil accés i la disponibilitat de menjar apetitós contribueixen a l’elevada taxa d’obesitat actual: segons dades de la Organització Mundial per la Salut (OMS), el 13% de la població mundial adulta patia obesitat l’any 2014, percentatge que anirà augmentant al llarg dels propers anys.

Existeixen nombroses evidències científiques que relacionen el consum de menjar apetitós amb el sistema opioid endogen, una xarxa de receptors neuronals vinculats a substàncies opiàcies com l’heroïna. Científics del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la Universitat Pompeu Fabra han investigat el paper del receptor opioid delta (DOR, en les seves sigles en anglès) en la sensació plaent que obtenim en ingerir menjar apetitós com la xocolata.

Les propietats apetitives dels aliments provoquen l’activació de l’anomenat sistema de recompensa en el cervell, que es tradueix en una sensació de plaer. Aquesta sensació contribueix al desig de repetir l’experiència, podent resultar en aquest cas en un excés de la ingesta que dóna lloc a un sobrepès o fins i tot, obesitat. El menjar, igual que les drogues, activa el sistema mesocorticolímbic del cervell, involucrat en l’efecte plaent promogut per diferents estímuls, i pot desencadenar en respostes adaptatives que recorden a les induïdes per les drogues d’abús.

El paper que juguen alguns tipus de receptors opioids en l’obesitat i els desordres alimentaris és conegut. No obstant, se sap poc de la implicació dels receptors DOR en aquests trastorns. En aquest estudi, l’equip liderat per Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF, examina el paper que juguen els receptors DOR en la resposta de recompensa i en els canvis en la plasticitat cerebral induïts pel menjar apetitós. Per fer-ho, han utilitzat ratolins transgènics als que els hi manca genèticament aquest receptor.

Els resultats revelen la implicació dels receptors DOR en els efectes de recompensa, motivació i comportament impulsiu induïts per la xocolata. Aquells ratolins que no tenen receptors DOR semblen haver perdut la motivació cap a la xocolata, mostrant un descens en el comportament compulsiu que la xocolata pot provocar en els ratolins normals. Aquest canvi es va acompanyar d’una alteració en la plasticitat neuronal a les àrees cerebrals que controlen aquest comportament, que també va resultar depenent dels receptors DOR.

Així doncs, els receptors DOR estan implicats en les propietats motivacionals i la pèrdua de control de la conducta que pot produir el menjar apetitós, així com en les respostes impulsives associades amb la cerca d’aquest menjar, dependents totes elles del sistema de recompensa del cervell. Aquests resultats proporcionen nous avenços en la comprensió dels canvis neuronals relacionats amb comportaments de cerca de menjar que poden desencadenar desordres alimentaris i destaca la rellevància de DOR com una possible diana terapèutica en aquests desordres.

Figura 1: Canvis neuronals induïts pel consum de xocolata a ratolins que no expressen el receptor DOR (DOR KO) i ratolins normals (wild type).

Treball de referència: Samantha Mancino, Sueli Mendonça-Netto, Elena Martín-García, Rafael Maldonado. Role of DOR in neuronal plasticity changes promoted by food-seeking behaviour. Addiction Biology, Mayo 2016. doi:10.1111/adb.12401