Josep Maria Antó, catedràtic de Medicina a la UPF i director cientí­fic de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i Ricard Solé, investigador ICREA a la UPF, on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos, van protagonitzar la sessió d’obertura dels Diàlegs Humanístics UPF 2019 “Planetary Wellbeing: ciència, valors i recerca interdisciplinària per afrontar amb èxit els nostres reptes globals”.

El debat, que va tenir lloc ahir, dimarts 22 de gener a les 19:00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, va donar el tret de sortida a la quarta edició del cicle, promogut per la Unitat de Coordinació Acadèmica d’Humanitats.

Pelegrí Viader, vicerector adjunt de la Universitat, va donar la benvinguda als assistents i va agrair la col·laboració del Consell Social  i del consell assessor del cicle. Va  voler destacar la importància del tema del primer diàleg, el concepte Benestar Planetari, que vol ser inspirador per tal de centrar els esforços de la comunitat de la UPF i comptar amb contribucions de tots els àmbits, des de perspectives molt diferents.

Al debat entre els dos ponents un dels temes més destacats va ser la importància de la interdisciplinarietat.

La directora acadèmica dels Diàlegs, Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats, va ser l’encarregada de conduir la sessió. "En aquesta edició dialogarem sobre temes d'actualitat molt diversos com la mística, el dolor i la mort, les addiccions o la diversitat lingüística”, va afirmar.

Josep Maria Antó va presentar el concepte Salut Planetària, que va sorgir a partir d’un informe d’un panell d’experts publicat a The Lancet el 2015. A partir d’aquest concepte, apareix la idea de Benestar Planetari, que, des d’un context molt més ampli vol incloure les diferents àrees de treball de la UPF. “La salut humana i la del planeta han d’anar juntes, no podem aspirar a millorar la nostra salut a costa dels recursos del planeta”, va resumir.

En la seva intervenció, Ricard Solé va explicar que la biosfera és un sistema complex i pot arribar a un punt de no retorn. "El canvi climàtic no és lineal, el nostre planeta es com un carretó sense frens que no para d'accelerar cap al precipici".

Van voler donar una visió realista del problema, fugint de l’alarmisme però remarcant que cal fer una crida d’atenció.

Va explicar les avantatges de l’ús de la bioenginyeria respecte altres intervencions tecnològiques com la geoenginyeria, ja que la modificació de microorganismes permet arribar a grans escales i té un cost molt menor. Com a exemple, va proposar el disseny de microorganismes que puguin ajudar a estabilitzar les zones semi desèrtiques del planeta. D’aquesta manera es podria evitar que ecosistemes en perill arribin a un punt de no retorn.

Al debat entre els dos ponents un dels temes més destacats va ser la importància de la interdisciplinarietat. Josep Maria Antó va plantejar “el divorci entre disciplines, entre ciències socials i experimentals, dificulta superar els reptes que hem d’afrontar com a societat”.

En conjunt van voler donar una visió realista del problema, fugint de l’alarmisme però remarcant que cal fer una crida d’atenció perquè és urgent intervenir. “Com a societat ens cal capacitat de reacció, un canvi del model de consum i utilitzar la tecnologia”, va analitzar Ricard Solé.

Finalment, també van voler donar importància a la governança, la necessitat d’interpel·lar als polítics i van voler fer una crida a l’acció “es requereixen accions urgents i transformadores per protegir les generacions presents i futures”.

Per tancar la sessió, Karol Green, música, va cantar la composició “We are nature”, del seu projecte Gaia, ideat per donar suport al benestar planetari a través de la música. Els set diàlegs restants tindran lloc els dimarts de 19 :00 a 20:00 hores fins el 12 de març.