Vés enrere Quatre investigadors vinculats a la UPF obtenen ajuts ERC Advanced Grant 2021

Quatre investigadors vinculats a la UPF obtenen ajuts ERC Advanced Grant 2021

Els projectes innovadors d’Albert Esteve i Marta Reynal-Querol, que portaran a terme als departaments de Ciències Polítiques  i Socials i Economia i Empresa de la UPF, respectivament, i els d’Alberto Martín (Centre de Recerca en Economia Internacional, CREI) i Mar Albà (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, IMIM), ambdós centres participats per la Universitat, han obtingut finançament del Consell Europeu de Recerca.

26.04.2022

Imatge inicial

El Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) ha publicat, el 26 d’abril, la resolució de la convocatòria 2021 dels ajuts ERC Advanced Grant, que han obtingut 253 investigadors líders en els seus respectius camps de coneixement, en el marc del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horitzó Europa. Rebran un total de 624,6 milions d'euros, per desenvolupar projectes innovadors, impulsar les fronteres del coneixement i situar Europa a l’avantguarda científica.

Albert Esteve, Marta Reynal-Querol, Alberto Martín i Mar Albà desenvoluparan els seus projectes innovadors per impulsar les fronteres del coneixement

Entre els 253 investigadors, que han estat escollits a partir de 1.735 sol·licituds presentades dins els diversos àmbits científics, trobem quatre investigadors que tenen vinculació amb la UPF: Albert Esteve, Marta Reynal-Querol, Alberto Martín (tots tres dins de l’àmbit de les Ciències Socials i les Humanitats) i Mar Albà (àmbit de Ciències de la Salut), que obtindran ajuts d’entre 1,3 i 2,5 milions d’euros, amb projectes de cinc anys de durada.

Albert Esteve és professor agregat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, on portarà a terme el projecte “CORESIDENCE: Intergenerational Coresidence in Global Perspective: Dimensions of Change”.  L’ajut està finançat amb prop d’1,9 milions d’euros, repartits entre 1,5 per a la UPF i 0,4 per al Centre d’Estudis Demogràfics (CED), del qual Albert Esteve és el director.

Marta Reynal-Querol és professora d’investigació ICREA-UPF del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, on desenvoluparà el projecte “ORIG_STATE: Colonization, Early Institutions and the Origin of State Capacity and Democratization”, amb un ajut de gairebé 2,5 milions d’euros. Marta Reynal-Querol està vinculada a la Barcelona School of Economics (BSE), com a professora de recerca, i a l’IPEG (Institute of Political Economy and Governance), del qual és directora.

Alberto Martín és investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), on desenvoluparà el projecte “MACROTRENDS_FINANCE: Macroeconomic trends and the efficiency of financial markets”, finançat amb 1,3 milions d’euros, aproximadament. A banda de la seva vinculació al CREI, Alberto Martín és professor associat del Departament d’Economia I Empresa de la UPF i professor de recerca de la Barcelona School of Economics (BSE)

Completen els ajuts Mar Albà, professora d’investigació ICREA de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dins el qual és codirectora del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB). Mar Albà, que portarà a terme el seu projecte (dotat amb prop de 2,5 milions d’euros) a l’IMIM, és professora associada del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF.

Els projectes es portaran a terme a més de 20 països de la UE, 13 dels quals a Espanya

Els 253 investigadors seleccionats en la convocatòria ERC Advanced Grant 2021 pertanyen a 28 nacionalitats diferents, i desenvoluparan els seus projectes, al llarg dels propers cinc anys, en una institució de recerca de 21 països de la Unió Europea i països associats. Destaquen els projectes que es desenvoluparan a Alemanya (61 ajuts), el Regne Unit (45), els Països Baixos (27) i França (26).

Espanya serà la seu d’un total de 13 projectes: als 2 ajuts de la UPF, 1 del CREI i 1 de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), cal sumar els 4 del CSIC, els 3 de la UAB, 1 de la Fundación Donostia International Physics Centrer i 1 del Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH).

La conquesta colonial d’Amèrica Llatina entesa com a un experiment natural

Marta Reynal-Querol, amb el projecte ORIG_STATE, es proposa estudiar l'origen de l’Estat (capacitat per governar), la democràcia i les dinasties polítiques utilitzant la conquesta colonial d'Amèrica Llatina, centrada en els primers anys de la colonització espanyola, com a un experiment natural.

Un dels avantatges d'aquest enfocament metodològic és que només hi ha una potència colonial, Espanya, que evita els problemes tradicionals de diversitat d'origen jurídic

Marta Reynal-Querol

Aquest enfocament metodològic té diversos avantatges: els conqueridors inicials no tenien coneixement de la terra que pretenien conquerir; només hi una potència colonial, Espanya, que evita els tradicionals problemes de diversitat d'origen legal; els contractes (“Capitulaciones”), que els conqueridors van signar amb el rei abans d'embarcar-se a Amèrica, i altres documents de l'Archivo de Indias, proporcionen molt riquesa i detalls sobre les normes que van regir les primeres institucions; i finalment, aquests documents contenen informació per localitzar els assentaments inicials a nivell subnacional.

“La colonització de les Amèriques i la informació continguda a les ‘Capitulaciones’ que es troben a l'Archivo de Indias ofereixen una oportunitat única per avançar en el debat sobre l’origen de l’Estat i de les institucions”, afirma Marta Reynal-Querol.

Estudi de la coresidència intergeneracional des d’una perspectiva global

Albert EsteveAl projecte CORESIDENCE, Albert Esteve Palós parteix del fet que s’estan produint transformacions importants en l’àmbit familiar a tot el món. Dècades de canvis demogràfics, econòmics i culturals han provocat grans canvis en la vida familiar i de les llars.

Investigarà una faceta crucial, però no prevista, d'aquestes transformacions: l'augment global de la coresidència intergeneracional entre els fills adults i els seus pares. Aquest canvi sembla anar en contra de les expectatives que preveien aquest model de convivència disminuiria gradualment amb la modernització i el canvi cultural.

“L'objectiu principal del projecte és determinar les dimensions de les variacions i l'augment de la coresidència intergeneracional a tot el món i investigar com aquestes tendències es relacionen amb factors demogràfics, socials, econòmics i culturals i actitudinals”

Albert Esteve utilitzarà un gran nombre de microdades recents, que descriuen el canvi familiar de més de mig milió de persones, en representació de més de 120 països d'arreu del món, i examinarà les vies cap a la coresidència intergeneracional en sis països: Índia, Japó, Mèxic, Senegal, Espanya i Països Baixos. “L'objectiu principal del projecte és determinar les dimensions de les variacions i l'augment de la coresidència intergeneracional a tot el món i investigar com aquestes tendències es relacionen amb factors demogràfics, socials, econòmics i culturals i actitudinals”, apunta Albert Esteve.

Anàlisi dels canvis en l’economia global i els seus efectes sobre els mercats financers

Al projecte MACROTRENDS, Alberto Martín parteix del fet que els mercats financers constitueixen l'eix vertebrador de les economies modernes, ja que fan d’intermediaris entre els recursos dels que els tenen (prestadors) i aquells que en poden fer un ús productiu (prestataris). Una característica definitòria d'aquests mercats és que els prestadors renuncien als béns actuals a canvi de la promesa de rebre béns en el futur.

La disminució dels tipus d'interès, l'augment del poder de mercat; i la distribució canviant del poder entre països, són tres canvis en curs de l'economia global que seran analitzats per Alberto Martín

Alberto MartínLes promeses estan avalades per garanties, que, en aquest projecte, Alberto Martín fa servir com a terme genèric per denotar el flux d'ingressos futurs que els prestataris poden comprometre de manera creïble. És l'estoc de garanties d'una economia el que determina la quantitat i el tipus de promeses que es poden intercanviar i, per tant, la capacitat dels mercats financers de fer d’intermediaris de recursos de manera eficient.

En un món d'agents heterogenis, el que importa per a l'eficiència assignativa dels mercats financers no és només l'estoc global de garanties, sinó també la seva distribució entre empreses, sectors i països. “En la meva proposta em concentraré en tres grans canvis en curs en l'economia global i els seus efectes sobre la distribució de les garanties i l'eficiència dels mercats financers: la disminució dels tipus d'interès, l’augment del poder de mercat; i la distribució canviant del poder entre països”, afirma Alberto Martín.

Desenvolupar eines bioinformàtiques per identificar gens poc estudiats

El projecte NovoGenePop, que portarà a terme Mar Albà, se centra a desenvolupar eines bioinformàtiques per identificar gens que són específics de determinats individus o poblacions i la base genètica d'aquestes diferències. Actualment, tots els estudis es basen en una col·lecció de gens que es troben en una referència, i no inclouen aquells gens transcrits o proteïnes que s'expressen en només alguns individus. Aquest fet limita la visió que es té del genoma i el seu potencial per generar nous gens.

"Estudiarem dos sistemes molt diferents: d'una banda, poblacions de llevat, i de l'altra, línies cel·lulars humanes, que representen diferents nivells de complexitat biològica"

Mar Albà

El projecte, que pretén trencar les barreres existents i obrir nous horitzons de recerca, és el resultat de vint anys d'estudis sobre com es formen nous gens durant l'evolució, que ara s’aplicarà a dades poblacionals.

“Estudiarem dos sistemes molt diferents: per una banda, poblacions de llevat, i per l'altra, línies cel·lulars humanes, que representen diferents nivells de complexitat biològica. Es tracta d'un projecte de recerca bàsica que permetrà fer avenços en altres camps. Per exemple, el fet de poder identificar canvis en les cèl·lules que fins ara han resultat invisibles ens permetrà accelerar la recerca en el càncer o en els efectes de les mutacions en les malalties hereditàries”, explica Mar Albà.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

09. Indústria, innovació i infraestructures
17. Aliança pels objectius
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació