El treball de fi de grau de Martí Freixas i Cardona, graduat en Traducció i Interpretació per la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF, ha estat seleccionat per la Societat Catalana de Sociolingüística com un dels tres millors treballs de fi de grau i de màster de tema sociolingüístic elaborats a les universitats del territori de llengua catalana l'any 2016. El treball, La neologia formal en la premsa escrita en català, estudia la productivitat de certs processos de creació de neologismes en català i analitza la relació d'aquests processos amb l'actualitat social i política del país.

El treball de Freixas, junt amb els altres dos treballs seleccionats, es va presentar a l'acte “Nous talents en sociolingüística catalana” que es va celebrar el dilluns 12 de desembre a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. L'objectiu d'aquesta iniciativa de la Societat Catalana de Sociolingüística, iniciada el 2014, és difondre estudis de sociolingüística de qualitat fets per joves universitaris i alhora estimular l'elaboració de més treballs en temes d'aquest àmbit.

La llengua catalana es manté viva i la creació lèxica no té límits

Les llengües creen constantment paraules noves i la neologia és una disciplina que s’ocupa d’aquestes unitats lèxiques noves i, dins el marc sociolingüístic, permet detectar quin ús de la llengua fan els parlants i quina és la intencionalitat que hi ha darrere aquests mots. El treball de fi de grau de Martí Freixas i Cardona, graduat en Traducció i Interpretació a la UPF: La neologia formal en la premsa escrita en català, té com a objectiu principal descriure el paper de la neologia formal, és a dir, només aquelles unitats creades a partir dels recursos propis de la llengua, com ara els prefixos, els sufixos, l’abreviació o la siglació, en els diferents mitjans de comunicació escrits en llengua catalana.

L’autor, per dur a terme aquest estudi i observar l’evolució dels diferents mecanismes de creació lèxica formal, va estudiar un corpus provinent de dues publicacions diàries del mes de març de l’Ara i El Punt – Avui, dos diaris monolingües, i dues més per a cadascuna de les versions en català de La Vanguardia, El Periódico i El País. El corpus final consta de 825 neologismes formals diferents, amb repeticions, 1.239.

Des del punt de vista lèxic, els resultats han evidenciat que hi ha una forta productivitat de neologia formal, enfront d’altres processos de formació de mots com els neologismes semàntics i els manlleus. Des del punt de vista sociolingüístic, l’autor manifesta que “he analitzat les unitats de l’estudi en relació amb l’actualitat social i política per establir alguna mena de correlació, ja que, per exemple, xarxa social, cupaire, canvi climàtic i full de ruta són els més freqüents”. “No cal oblidar que la majoria dels neologismes omplen buits denominatius i que són paraules amb força probabilitats d’entrar en les obres lexicogràfiques de referència i enriquir, així, la llengua”, ha afegit.

Tanmateix, quant a la qualitat neològica, els resultats de l’estudi indiquen que tot apunta al fet que les diferències entre els diaris són imperceptibles i no degraden el català de la premsa escrita. Per tant, es pot afirmar que la llengua catalana es manté viva i que la creació lèxica no té límits gràcies als parlants que la mantenen dinàmica i productiva.