Noves troballes obliguen a repensar la domesticació de plantes: fa prop de 3.500 anys ja es consumien mills i tubercles a la Banya d'Àfrica
Noves troballes obliguen a repensar la domesticació de plantes: fa prop de 3.500 anys ja es consumien mills i tubercles a la Banya d'Àfrica
Un equip liderat per arqueòlegs del grup CASEs de la UPF va analitzar residus microbotànics (midons i fitòlits) de molins de pedra de dos jaciments d'Etiòpia. La recerca, publicada a PNAS, conclou que les societats preaksumita i aksumita van desenvolupar estratègies de subsistència complexes que van incloure el consum de plantes domesticades i silvestres durant més de 2.000 anys.
En l'actualitat, les terres altes d'Etiòpia, ubicades al nord-est d'Àfrica, acullen un variat conjunt de plantes domesticades, incloent-hi gramínies com el tef, el mill, la melca, i tubercles com el nyam. S'ha postulat que el seu ús agrícola podria haver sorgit en aquesta regió de manera independent. Fins ara, però, no s'havien descobert proves arqueològiques directes d'aquest procés.
Un treball de recerca liderat per la UPF, i publicat recentment a la revista PNAS, presenta els resultats de l'anàlisi de residus microbotànics (midó i fitòlits) de pedres de moldre recuperades en dos jaciments del nord-est de Tigray (Etiòpia), concretament, els de Mezber i Ona Adi. En conjunt, ambdós jaciments abasten un període que va des dels primers indicis d'agricultura a la regió (cap al 1.600 aC) fins a la caiguda del regne d'Aksum (cap al 700 aC).
"Els nostres resultats demostren les primeres evidències de l'ús de mills i tubercles a la Banya d'Àfrica, fa uns 3.500 anys, és a dir, més de 1.000 anys abans del que s'ha registrat anteriorment"
Abel Ruiz-Giralt, membre del Grup Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics Research Group (CASEs) del Departament d'Humanitats de la UPF, va liderar un equip conformat per investigadors de CASEs (juntament amb Carla Lancelotti i Stefano Biagetti), així com de les universitats Simon Fraser (Canadà) i Aksum (Etiòpia), en un estudi sobre els sistemes alimentaris de les societats preaksumita i aksumita.
Quin va ser el procés que van seguir els investigadors i quins resultats van obtenir?
Els autors van recollir residus microbotànics de 33 pedres de moldre trobades als dos jaciments analitzats. Van classificar 2.008 grànuls de midó, els trets morfològics dels quals es poden utilitzar per identificar el tipus de planta, i van combinar els resultats amb l'anàlisi de microfòssils vegetals de sílice, coneguts com a fitòlits.
Els resultats van mostrar que en el jaciment de Mezber s'utilitzaven múltiples tipus de mills des de la seva ocupació més primerenca, al voltant del 1600 aC. De la mateixa manera, s'han trobat evidències de gramínies del grup C4 durant l'ocupació més primerenca del jaciment d'Ona Adi, al voltant del 750 aC, l'ús del qual perdura fins a l'abandonament de l'assentament, cap a l'any 700 de l'era cristiana.
"En tots dos jaciments trobem tubercles comestibles, fet que suggereix que les poblacions que els van habitar van utilitzar tant plantes domesticades com silvestres com a fonts d'aliment durant més de 2.000 anys", asseguren els investigadors. I afegeixen: "Els nostres resultats demostren les primeres evidències de l'ús de mills i tubercles a la Banya d'Àfrica, fa uns 3.500 anys, és a dir, més de 1.000 anys abans del que s'ha registrat anteriorment".
Un sistema alimentari complex que obliga a fer un replantejament
Segons l'estudi arqueològic, aquestes primeres comunitats agropastorils de les terres altes d'Etiòpia presentaven economies mixtes i sistemes alimentaris complexos, que incloïen cereals domesticats i silvestres, així com nombrosos tubercles i arrels. Pel que fa a les plantes del grup C4, els resultats apunten a una explotació intensiva d'espècies silvestres des de mitjans del segon mil·lenni aC, que finalment hauria conduït al desenvolupament de formes domesticades, poc després de l'inici de l'era comuna.
"Les proves trobades donen suport a l'existència d'un sistema alimentari complex, assenyalant una transició no lineal de la recol·lecció a la producció d'aliments"
Segons els autors, aquestes dades suposen un avenç important per al coneixement actual de les economies preaksumita i aksumita, i obliga a fer un replantejament de la manera de definir els processos culturals de domesticació en general: “Les proves trobades donen suport a l'existència d'un sistema alimentari complex, assenyalant una transició no lineal de la recol·lecció a la producció d'aliments. Aquests descobriments evidencien la necessitat de reconsiderar el fenomen de la domesticació, construint narratives múltiples i diferents per a cada regió, fonamentades en les noves troballes”, conclouen.
Treball de referència: Abel Ruiz-Giralt, Laurie Nixon-Darcus, A. Catherine D’Andrea, Yemane Meresa, Stefano Biagetti i Carla Lancelotti (juny de 2023). “On the verge of domestication: Early use of C4 plants in the Horn of Africa”. PNAS