La Fundació Mercè Rodoreda convoca anualment un premi per al millor treball d’investigació inèdit, en qualsevol llengua, sobre la novel·la i el conte del segle XX, i en especial sobre l’obra de Mercè Rodoreda. Aquest any, el reconeixement se l’ha endut l’alumni del grau en Humanitats de la UPF Mireia Arguijo pel seu treball “Identitat i comunitat a La mort i la primavera. Estudi de la mirada política rodorediana des d'una perspectiva literària”. El premi compta amb una dotació econòmica de 6.000 euros. 

La investigació presentada sorgeix del treball de final de grau de l’estudiant, que en el seu moment també va rebre el premi com a millor TFG de la Facultat d’Humanitats. Tant el TFG com la investigació han estat dirigits i supervisats per la professora del Departament d’Humanitats Maria Dasca. Malgrat dur el mateix títol i versar sobre el mateix, el format d'ambdós treballs divergeix. Per presentar-lo al premi de la Fundació va mantenir la recerca inèdita, ampliant-la i perfeccionant-la.

En el cas d’un treball d’aquestes dimensions i característiques, Mireia Arguijo confessa que “sempre és gratificant que et reconeguin la feina i l'esforç”. El guardó l’anima a continuar investigant i fent recerca sobre el que l'apassiona, “la literatura catalana contemporània i, en especial, la narrativa tardana de Rodoreda”. Aquest any, a més, li han atorgat la beca de col·laboració del Ministeri d’Educació per fer recerca al Departament d'Humanitats de la UPF i està treballant en la mateixa línia i “amb el mateix entusiasme, però amb la motxilla de l'experiència una mica més carregada” afirma. 

Endinsant-se en les implicacions polítiques de l’obra 

La mort i la primavera és una obra de Mercè Rodoreda que es publica, a títol pòstum, l'any 1986 sota la supervisió de l'editora Núria Folch, encarregada d'amalgamar els materials inacabats de l'autora. La novel·la, complexa i críptica, narra les dèries i angoixes d'una comunitat atemporal sotmesa a un poder totalitari. Fins al moment present, l'obra ha estat objecte de lectures que han parat atenció en l'anàlisi simbòlica, al·legòrica i antropològica del text, en les interpretacions que n'han fet Carme Arnau, Neus Penalba o Arnau Pons, entre d'altres. 

La recerca de Mireia Arguijo té la intenció d'explorar la dimensió i les implicacions polítiques de l'obra. En primera instància, s'interpreten els sentiments que basteixen la identitat dels habitants del poble fictici: el desig i la por. Seguidament, s'explora la lògica i els mecanismes de poder que articulen la mateixa comunitat, altament ritualitzada i marcada per l'opressió. En essència, l'estudi combina l'exercici hermenèutic que requereixen els estudis literaris amb la teoria política per tal de justificar la mirada de l'autora sobre una novel·la inqüestionablement vinculada al context històric de postguerra en què va ser produïda.