La seqüenciació del genoma del peix globus aporta noves dades sobre l'evolució dels vertebrats
El peix globus té 21 cromosomes i el seu ADN consta de 300 milions de bases, que el fan ser el genoma de vertebrat més petit dels coneguts fins al moment. Aquesta circumstància facilita que el genoma del peix globus hagi pogut ser comparat amb els genomes d'altres vertebrats i, per tant, ha fet possible la reconstrucció dels processos evolutius que han portat a generar el genoma d'altres vertebrats com, per exemple, el dels éssers humans.
L'anàlisi del genoma d'aquest peix teleosti i la comparació amb els altres genomes coneguts, ha permès identificar uns 900 nous gens en l'home. A més, l'estudi del Tetraodon il·lustra aspectes fonamentals de l'evolució del genoma dels vertebrats. En efecte, els investigadors en aquest treball han trobat que Tetraodon és el descendent d'un predecessor comú a tots els peixos teleostis que hauria tingut el genoma duplicat, i que l'evolució l'hauria empès a reduir-lo a la meitat, la qual cosa porta a considerar que la pèrdua massiva de gens hauria pogut ser una estratègia evolutiva dels organismes eucariotes.
El fet que el genoma del peix globus s'hagi preservat després de la reducció abans esmentada fa possible l'estudi de la història evolutiva de la resta dels vertebrats. Els models suggereixen que va poder existir un vertebrat ancestral amb 12 cromosomes i amb una dotació de gens semblant a la dels moderns vertebrats. L'explosió del contingut genòmic en els mamífers s'hauria donat després de separar-se evolutivament dels peixos teleostis.
L'equip d'investigadors dirigits per Roderic Guigó es caracteritza per haver desenvolupat potents eines informàtiques que han ajudat a seqüenciar, en primer lloc, el genoma humà, i més endavant el de la rata, el del ratolí i el d'altres organismes.