Vés enrere La comunicació, una eina clau per a la participació ciutadana en la ciència

La comunicació, una eina clau per a la participació ciutadana en la ciència

Científiques del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF obtenen una visió exploratòria de les pràctiques de participació ciutadana en ciència a Espanya i proposen una sèrie de recomanacions per millorar-les. 

 
05.07.2021

Imatge inicial

Investigadores de la UPF han analitzat les característiques de les pràctiques de participació ciutadana en ciència a Espanya. El treball, realitzat per Carolina Llorente, Gema Revuelta, del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) i Mar Carrió, del Grup de Recerca Educativa en Ciències Experimentals (GRECS) de la UPF; s’ha publicat a Journal of Science Communication (JCOM).

A partir de l’estudi es proposen una sèrie de recomanacions per millorar les pràctiques de participació ciutadana. En primer lloc, suggereixen reforçar la formació relacionada amb l’avaluació d’aquestes iniciatives o la creació d'equips multidisciplinaris amb diversitat de coneixements per organitzar aquesta mena d'avaluació. També emfatitzen la importància de tenir present la reproductibilitat de les activitats. 

Els objectius del treball han estat identificar els actors que participen en els projectes de ciència ciutadana a Espanya, definir quin és el paper de la comunicació i analitzar el grau d’integració dels requisits clau per dur a terme activitats de participació ciutadana. És la primera vegada que s’estudia aquest aspecte a Espanya. 

Els resultats indiquen una participació majoritàriament estratègica de grups de persones que tenen característiques que els fa ideals per a participar en el seu projecte (com veïns, pacients, personal de l'administració pública, etc.)

A l’estudi qualitatiu les investigadores han analitzat 16 entrevistes a coordinadors i coordinadores d’activitats de participació ciutadana en la ciència, que inclouen la participació activa d’individus en diferents fases d’un projecte de recerca. Aquesta participació pot consistir en proporcionar opinions, col·laborar amb la recollida de dades, la interpretació de resultats i/o la presa de decisions basades en l’evidència. 

Els resultats indiquen una participació majoritàriament estratègica de grups de persones que tenen característiques que els fa ideals per a participar en el seu projecte (com veïns, pacients, personal de l'administració pública, etc.). També destaquen els públics captius, que són aquells que es troben davant una activitat sense haver-se apuntat voluntàriament i sense la possibilitat de poder anar-se'n: per exemple, els alumnes d'una escola.

Les investigadores apunten a la comunicació com a eina clau per al desenvolupament de pràctiques exitoses. Gema Revuelta explica que “cal invertir esforços en la fase de conceptualització per identificar els participants, les millors estratègies per assolir-los i el nivell de compromís amb el projecte que s'espera”. 

La selecció d'un públic estratègic és necessària pel correcte desenvolupament d'una activitat d'aquesta mena i, malgrat que la majoria d'entrevistats en fan referència, hi ha alguns que encara consideren el públic com una única entitat. Carolina Llorente detalla que: “no té sentit identificar el públic com a "públic general" en aquesta mena d'activitats. Es precisen esforços previs quan es dissenya l’activitat per a identificar quins col·lectius específics haurien de participar”.

Aquesta visió exploratòria de com s’estan duent a terme aquestes pràctiques de participació ciutadana dóna un punt de partida per proposar estratègies de millora per tal d’incentivar aquesta manera de fer recerca.

D’altra banda, han analitzat el grau d’integració de cinc elements clau necessaris per a desenvolupar una pràctica de participació ciutadana en la ciència: resultats derivats, nivell de contribució del participant, avaluació de la participació, reproductibilitat de la pràctica i formació dels participants i facilitadors. D’aquests, destaquen la importància de la formació en habilitats específiques en funció del grau de participació de la ciutadania i la necessitat de formació dels equips organitzadors.  

La investigadora Carolina Llorente ha explicat que aquesta visió exploratòria de com s’estan duent a terme aquestes pràctiques de participació ciutadana “dóna un punt de partida per proposar estratègies de millora per tal d’incentivar aquesta manera de fer recerca”.

Aquest estudi ha estat realitzat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Ministerio de Ciencia e Innovación.

Article de referència:

C. Llorente, G. Revuelta, M. Carrió. Characteristics of Spanish citizen participation practices in science. Journal of Science Communication, June 2021. DOI:10.22323/2.20040205

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Carolina Llorente
Gema Revuelta

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació